Un sant pluriocupat

L’amor sempre passa per arribar puntual a les cites i, amb les cues de trànsit, el proper diumenge a Andorra necessitem més a Santa Rita, patrona dels impossibles que a Sant Valentí

BRU NOYA
BRU NOYA

Els sants són uns precursors de la pluriocupació. Així, Sant Valentí, en nòmina de la plantilla cristiana, s’ocupa de diversos departaments com ara el de viatges, apicultura i amor. Aquests dies prioritza el darrer i deixa de banda els altres.
Sense la seva protecció es provoca un incendi en una estació abandonada de RENFE i el posterior caos. Tampoc van gaire millor les coses per a l’apicultura ja que les abelles estan pitjor que l’Espanyol. I si desapareixen també ho fa la humanitat. De fet, se li atribueix a Einstein la frase: ‘sense abelles, a l’home (i a la dona) li quedarien quatre anys de vida. Sense elles, no hi ha pol·linització, ni herba, ni animals, ni homes (ni dones)”.

Doncs que s’ocupi de les abelles i dels viatges. Perquè dels enamorats ja se'n preocupen, i se n’ocupen, els hotels amb els seus paquets romàntics, els centres comercials amb els regals originals per fer a la parella i els pastissos, els ‘selfies’, les cafeteries on et serveixen el cafè amb una escuma en forma de cor, els restaurants amb menús afrodisíacs i música en directe i la portada de la revista ‘Hola’ amb la parella de moda i on el company hispanoperuà d’Isabel Preysler diu que ‘seria una tragèdia que la cultura acabés en un pur entreteniment’.

I ho afirma l’home que inaugura botigues de Porcelanosa i que entrega premis Goya en una gala on després de veure junts a Isabel Coixet i Pablo Alborán hi havia motius més que suficients com per abocar-te al consum massiu d’antidepressius o d’alcohol etílic d’origen agrícola. Perquè una pel·lícula d’ella amb banda sonora d’ell pot ser pitjor que un turment de la Inquisició o una escapada romàntica a Txernòbil. No ens queda ni la possibilitat d’invocar Sant Valentí.

Estarà prou ocupat amb els viatges i els enamoraments. L’amor passa per tenir la teva família política a la Seu d’Urgell i haver d’arribar a temps per dinar. L’amor passa per anar a esquiar i haver d’aparcar al pis -16 d’on surt el giny que t’ha de pujar a les pistes. L’amor passa també per sobreposar-te i continuar endavant quan saps que el pluriocupat Sant Valentí també porta el negociat d’epilèpsies i desmais. Però sobretot l’amor sempre passa per arribar puntual a la cita. I això un diumenge a Andorra amb les cues de trànsit és gairebé un miracle. Així que aquest 14 de febrer més que a Sant Valentí necessitem a Santa Rita, patrona dels impossibles.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF