Un sant pluriocupat

L’amor sempre passa per arribar puntual a les cites i, amb les cues de trànsit, el proper diumenge a Andorra necessitem més a Santa Rita, patrona dels impossibles que a Sant Valentí

Els sants són uns precursors de la pluriocupació. Així, Sant Valentí, en nòmina de la plantilla cristiana, s’ocupa de diversos departaments com ara el de viatges, apicultura i amor. Aquests dies prioritza el darrer i deixa de banda els altres.
Sense la seva protecció es provoca un incendi en una estació abandonada de RENFE i el posterior caos. Tampoc van gaire millor les coses per a l’apicultura ja que les abelles estan pitjor que l’Espanyol. I si desapareixen també ho fa la humanitat. De fet, se li atribueix a Einstein la frase: ‘sense abelles, a l’home (i a la dona) li quedarien quatre anys de vida. Sense elles, no hi ha pol·linització, ni herba, ni animals, ni homes (ni dones)”.

Doncs que s’ocupi de les abelles i dels viatges. Perquè dels enamorats ja se'n preocupen, i se n’ocupen, els hotels amb els seus paquets romàntics, els centres comercials amb els regals originals per fer a la parella i els pastissos, els ‘selfies’, les cafeteries on et serveixen el cafè amb una escuma en forma de cor, els restaurants amb menús afrodisíacs i música en directe i la portada de la revista ‘Hola’ amb la parella de moda i on el company hispanoperuà d’Isabel Preysler diu que ‘seria una tragèdia que la cultura acabés en un pur entreteniment’.

I ho afirma l’home que inaugura botigues de Porcelanosa i que entrega premis Goya en una gala on després de veure junts a Isabel Coixet i Pablo Alborán hi havia motius més que suficients com per abocar-te al consum massiu d’antidepressius o d’alcohol etílic d’origen agrícola. Perquè una pel·lícula d’ella amb banda sonora d’ell pot ser pitjor que un turment de la Inquisició o una escapada romàntica a Txernòbil. No ens queda ni la possibilitat d’invocar Sant Valentí.

Estarà prou ocupat amb els viatges i els enamoraments. L’amor passa per tenir la teva família política a la Seu d’Urgell i haver d’arribar a temps per dinar. L’amor passa per anar a esquiar i haver d’aparcar al pis -16 d’on surt el giny que t’ha de pujar a les pistes. L’amor passa també per sobreposar-te i continuar endavant quan saps que el pluriocupat Sant Valentí també porta el negociat d’epilèpsies i desmais. Però sobretot l’amor sempre passa per arribar puntual a la cita. I això un diumenge a Andorra amb les cues de trànsit és gairebé un miracle. Així que aquest 14 de febrer més que a Sant Valentí necessitem a Santa Rita, patrona dels impossibles.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF