Un relat amb Pamela
Els instruments d’escriptura contribueixen a les nostres idees i participen en la formació dels nostres pensaments
He entrat a la galàxia Mac, a la Photoshop, a l'Mp3 i a la fotografia digital. Massa novetats de cop per un que encara té una durícia al dit cor de tan prendre apunts i escriure amb bolígraf. Ara ja em comença a fer mal, de tan clicar amb el ratolí, també el túnel carpià que ja deu ser més gran que el del Cadí.
Escrit aquest article amb tanta passió que el company de taula em diu que premo les tecles massa fort. I jo que li explico que vaig començar a treballar amb una màquina d’escriure Olivetti Lettera 32, i que quan va arribar el primer ordinador a la redacció el vam mirar som si fos el monòlit de ‘2001: una odissea de l’espai'. Era un PC de l’any 84 a. W. (abans de Windows) que va canviar la manera d’escriure. Ja no calia fer gargots en un foli mecanografiat, esmenar, posar fletxes, signes per assenyalar els punts i apart, i treballar com amanuenses entre teletips i fum de cigarretes. Ara pots esborrar, afegir, tallar, copiar, enganxar, desfer, començar una frase pel final o un article per la meitat.
Ja ho deia el filòsof alemany Friedrich Nietzsche que els instruments d’escriptura contribueixen a les nostres idees i participen en la formació dels nostres pensaments. Així, l’any 1882, quan va canviar la ploma per una màquina d’escriure esfèrica Malling-Hansen, el seu amic i compatriota, el compositor Heinrich Köselitz va dir que la seva prosa s’havia transformat en més telegràfica. D’aquesta manera, si Nietzsche hagués tingut un ordinador, l’‘Ecce homo’ no hauria estat un llibre, sinó un fil de Twitter de 180 caràcters, sempre i quan no el desactivés un empleat del servei d’atenció al client en el seu últim dia de treball com li va passar a Donald Trump.
La brevetat és tot un gènere. “No sé perquè la gent escriu tant”, va dir Borges, qui poques vegades va redactar un relat de més de vint folis. Juan Rulfo va dedicar poques pàgines a ‘Pedro Páramo’ i va deixar una empremta ben profunda a la història de la literatura hispanoamericana del segle passat. Watson i Crick va presentar la doble hèlix de l’ADN -el descobriment més gran de la història de la biologia- en una pàgina i mitja de la revista ‘Nature’. Monterroso i el seu dinosaure van inventar el microrelat, van despertar i encara continuen aquí.
A més, amb l’ordinador pots calcular l’extensió exacta d’un text i mentre envies l’article pots fer la compra, parlar per Skype, veure vídeos de gossets i gatets al Facebook i buscar fotos de Pamela Anderson. Perquè ara somriem molt amb els seus comentaris sobre la independència de Catalunya. Però els arriba a efectuar fa 25 anys i ens afiliem tots a la CUP.
