Les ‘re-rebaixes’

Com planificar minuciosament un ambiciós dissabte de compres a Barcelona i acabar amb la sensació de ser un pallús

Expedició de dissabte a Barcelona per anar de rebaixes. Planificació perfecta tenint en compte experiències anteriors dignes de pel·lícules de ciència-ficció apocalíptica a l’estil ‘Sóc llegenda’.

Tot controlat, com si fos un auditor d’una empresa de nom llarg i anglès. Seguint les instruccions dels Mossos d’Esquadra, he guardat la cartera en un lloc de difícil accés. He menjat hidrats de carboni per no haver d’anar a dinar, no m’he hidratat per no perdre temps visitant el lavabo i, fins i tot he pensat en portar només calçotets sota de l’abric per agilitar l’emprovament de roba. Ho he descartat per por a ser detingut per escàndol públic. He repassat llibres d’enginyeria de mines i d’arqueologia perquè sovint la camisa que vull i que em queda bé està colgada sota una pila immensa.

També porto un diccionari bilingüe anglès-català perquè les etiquetes parlen de ‘regular fit’, ‘custom fit’, ‘slim fit’ o ‘superslim fit’, i una calculadora perquè a partir d’una certa quantitat en ser estranger em tornen l’import de l’IVA. I ara encara el reclamaré amb més vehemència després de saber que l’eslògan ‘Hisenda som tots’ s’ha de circumscriure en l’àmbit de la publicitat. M’he marcat un pressupost i he fet la llista de coses que necessito.

Aterro a la rambla Catalunya i les voreres semblen la cursa de quàdriques de ‘Ben Hur’ o un duel Márquez-Rossi. Hi conviuen bicis, ‘skates’, patins elèctrics, ‘segways’, ‘lungboards’ i ‘hoverboards’. Però de compradors pocs. En una botiga m’expliquen que hi ha un forat legal amb la suspensió, per part del Tribunal Constitucional, de la llei de comerç catalana, la qual cosa permet a qui ho desitgi adaptar-se a la llei espanyola, que permet iniciar les rebaixes el dos de gener.

De fet, alguns establiments utilitzaven la paraula ‘descomptes’. O sigui que tanta preparació i tanta planificació per acabar en unes ‘re-rebaixes’ i amb la sensació de ser un pallús com Paco Martínez Soria a ‘La ciutat no és per a mi’ que sempre és millor que arribar a pensar que l’OMS havia advertit que fer cua a les rebaixes provoca càncer.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF