Opinió 28/02/2017

El prospecte del terror

Llegir la informació que acompanya els medicaments pot arribar a ser una experiència traumàtica, pels múltiples i amenaçadors efectes secundaris

i
Bru Noya
2 min

Començo a creure que el remei es pitjor que la malaltia. M’han receptat unes pastilles que em provoquen cansament i moltes ganes de dormir. Vaig com un zombi i, per primer cop en molts anys, he mirat el prospecte que acompanya el medicament. Sempre ha estat per a mi com el partit amistós que emet un televisor al fons del bar sense que ningú li presti gaire atenció, com un telenotícies sense so en un restaurant de menú del dia.

El prospecte és, més aviat, un llençol o una etiqueta de roba del Zara. Per posar-lo dins de la capseta s’ha de tenir l’habilitat d’un orfebre, la paciència d’un alquimista o ser doctor honoris causa com a sexador de pollastres. És comprensible que davant la proliferació de demandes les farmacèutiques es vulguin curar en salut i contemplar totes les possibilitats. Si hi ha hagut un tanoca que ha arribat a demandar un fabricant de planxes perquè no incloïa en les instruccions que no es podia utilitzar en algú que portés la roba posada, és lògic que en les instruccions que acompanyen un medicament s’adoptin totes les precaucions. Però potser se’n fa un gra massa. Llegir el del meu medicament m’ha suposat una bona estona i l’he relacionat amb ‘Mémoires d'Outre-Tombe’ de Chateaubriand. Pel títol i per l’extensió. El llibre és d’una excel·lent prosa poètica, el prospecte és terror farmacèutic.

Efectivament, aquelles pastilles blanques i rodones poden provocar, entre d’altres, cansament però també convulsions i atacs, anorèxia, impotència, nàusees, diarrees, pèrdua de cabell, urticària o insomni. Tot quantificat en percentatges d’1 de cada 100 individus (poc freqüent) o 1 de cada 1.000 (rar). Recordo haver vist en alguna revista científica un article que detallava fins a 1.600 efectes adversos dels medicaments i que són la tercera causa de mort després de l’infart i del càncer. Així, doncs, tinc motius per estar preocupat. Sobretot perquè ingerint el meu medicament el més habitual és patir insomni per bé que jo sóc com Ryan Gosling a ‘La La Land’, però en comptes de perseguir el meu somni a mi la son em persegueix tot el dia.

stats