El nutricionista xinès

Un dels meus reptes d'aquest any és perdre pes però tinc el dilema de triar la dieta més adequada mentre porto el sobrepès amb dignitat

La constància no és la meva virtut. Les meves agendes mai han arribat a conèixer febrer. He volgut aprendre a tocar la guitarra, a preparar sushi i em vaig apuntar a balls de saló. Encara m’estan esperant. Ara em tocaria fer dieta. Havia de començar després de Nadal que, en el meu cas, no acaba amb la Candelera sinó que és quan aconsegueixi treure tota la purpurina de casa. Per tant encara falten dies per bé que el meu gros interior està a l’aguait, i igual que John Wayne espera impacient per desenfundar la pistola. És una presència inquietant, que s’acostuma a manifestar els dilluns al matí i que farà la seva aparició estel·lar quan comenci a emprovar-me banyadors.

Això em passa perquè més que la pèrdua de pes la que sempre m’ha inquietat és la de temps. I això que ara tothom es preocupa pels meus quilos. El xinès del barri, que s’ha tornat nutricionista, qüestiona cada cosa que compro. “Amb això sobrepassa la ingesta de sucre recomanada en una setmana. I aquesta galeta porta oli de palma”. M’ho diu a mi, que tinc un màster en acabar-me les crispetes abans no comenci la pel·lícula. Haig d’aprendre a tancar la boca i, en el cas de fer dieta, seguir-ne una que sigui científicament comprovada. Perquè n’hi ha algunes als impulsors de les quals la màfia els donaria el certificat d’excel·lència criminal. El mateix em venen una dieta que es planten a la porta del meu pis i em volen encolomar cinc volums d’una enciclopèdia, una liquadora multifunció, una alarma multirobatoris i un sofà retràctil que no necessito.

Mentre em decideixo, ja que n omés hi ha una cosa que m'agrada més que menjar i és pensar en menjar, porto el sobrepès amb dignitat com quan Buzz Lightyear de ‘Toy Story’ va comprendre que no podia volar però si caure amb estil. Serà dur, com una tortura, i tinc la sensació que deixarà la tècnica Ludovic de ‘La taronja mecànica’ en una sessió de risoteràpia per a pensionistes. No sé si tindré prou constància i tenacitat i si el mètode per perdre quilos serà prou eficaç. Tot i que malgrat els consells del nutricionista xinès estic plenament convençut que són pitjors per a la salut les expectatives que el sucre.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF