Un mur d’agenda

El dia que els de TV3 descobreixin la quantitat d’actes que es concentren a Andorra entre els mesos d’abril i maig ja tenim l’alternativa a 'El mur' de Santi Millán i els seus sis maratonians. Presentacions de llibres, espectacles, conferències i altres activitats ens fan anar com el conill d’'Alícia al país de les meravelles’, corrent amb un rellotge a la mà i dient allò de “faig tard”.

S’acosta Sant Jordi i ha arribat el bon temps però l’agenda és capaç d’esgotar el més abissal del fons d’armari per a molta gent. No és el meu cas. Vaig d’uniforme, amb el jersei de ratlles com el de la foto que acompanya l’article. M’és igual si engreixen, si semblo un pres dels Estats Units de finals del segle XVIII o un centrecampista del Llagostera. De fet, Marc Zuckerberg sempre va amb una samarreta gris i Steve Jobs no es treia el jersei negre de coll alt.

Les ratlles, però, no em garanteixen arribar a tot arreu i haig de triar, cada dia, entre diversos actes. Hi ha científics que han trobat la manera de “desbullir” un ou dur, estudiants que analitzen l’arbre genealògic dels Simpson en un examen d’oncogenètica i una gentada que rep, cada any, la Creu de Sant Jordi. Hi ha herois i genis. Però cap d’ells, que se sàpiga, té el do de la ubiqüitat o el de la bilocació, acte paranormal d’aparèixer o d’estar a dos o més llocs al mateix temps. Jo tampoc. A més, no sóc un alienígena, ni un funcionari (de ficció) dels d’‘El ministerio del tiempo’.

El meu repte, molt més real, és arribar a casa sense patir mal de cap a causa de l’estrès. Sobretot ara que ja no puc abusar de l’Ibuprofèn. Diuen que provoca problemes cardiovasculars.