Opinió 25/04/2017

El mur de contenció

Les crides a frenar Marine Le Pen a la segona volta de les eleccions presidencials franceses contrasten amb la permissivitat i la complicitat que hi ha en part de la política i del poder judicial a Espanya amb la ultradreta i el feixisme

i
Bru Noya
2 min

François Hollande, en un dels seus pocs encerts, va pronosticar, fa uns deu anys, en el seu llibre ‘Droit d’inventaires’, que sorgiria a França una nou partit demòcrata. Emmanuel Macron està ara mateix en una bona posició per jugar un paper destacat en aquesta recomposició d’un mapa polític francès irreconeixible. Per primer cop en molts anys les formacions polítiques tradicionals, socialistes i republicans, han quedat fora de la segona volta en benefici de la ultradreta xenòfoba de Marine Le Pen i d’un nou moviment creat fa un any com ‘En Marche!’, que sembla socialdemòcrata però que en realitat recull el vell concepte de la tercera via i que va a cavall entre la llibertat i el dirigisme, el públic i el privat, la dreta i l’esquerra.

El seu líder és el típic producte modelat per ocupar alts càrrecs públics (jesuïtes, menció especial al batxillerat, estudis preparatoris de lletres amb ‘hypokâgne’ i ‘khâgne’ al prestigiós liceu de París Henri-IV i Escola Nacional d’Administració), que vesteix impecablement: integra el millor de la sastreria anglesa amb pinzellades de la italiana amb uns vestits d’un blau perfecte. És la versió 2.0 d’aquells ministres tecnòcrates de l’Opus Dei (López Rodó, Ullastres, Cánovas...) de l’Espanya del pla d’estabilització de la dècada dels anys seixanta, formats en universitats anglosaxones i en la Harvard Bussines School i partidaris d’una transició cap un model d’economia liberal. I des d’aquí ens ho miren tot amb molt d’interès.

Perquè a Andorra estem al mig del creixement de l’extrema dreta a França amb quasi vuit milions de vots (més de 80.000 als Pirineus Orientals i més de 20.000 a l’Arieja) i aquesta democràcia de pa sucat amb oli a l’Estat espanyol amb feixistes cantant el ‘Cara al sol’ amb el braç aixecat en el funeral de l’exministre franquista Utrera Molina, i la permissivitat i complicitat de les autoritats polítiques i judicials amb les manifestacions i actes de la ultradreta.

La prova és que Alberto Ruíz Gallardón, ministre de Justícia fins l’any 2014, no badés boca davant els crits de "Franco, Franco!" durant el funeral d’Utrera Molina, un dels ministres que va signar la sentència de mort de Salvador Puig Antich. La pena és que, entre les tautologies de Rajoy a l’estil “Espanya està plena d’espanyols” o “un vas és un vas”, les excentricitats d’Albert Rivera que abans qualificava Ciutadans com un partit socialdemòcrata i ara és liberal progressista, els desequilibris de Podem i els seus corrents interns i externs, i uns que són erràtics com els del PSOE, ningú pugui fer un mur de contenció als nostàlgics del franquisme i a l’extrema dreta. A França ja han posat mans a l’obra.

stats