Opinió 10/05/2016

Els modestos

El triomf del Leicester a la Lliga anglesa fa somiar als seguidors d’equips de categories territorials com la Primera Catalana on milita el FC Andorra

i
Bru Noya
2 min

És dura la vida del seguidor d’un equip modest de futbol. Per això celebrem el títol del Leicester a la Lliga anglesa com si fos nostre. La proesa ha tingut un amplíssim ressò mediàtic. El futbol ens ha tornat, en certa manera, els que ens ha robat en processos concursals, societats anònimes, primes a tercers, jugadors defraudadors d’hisenda, partits infumables i dirigents de la FIFA i de la UEFA corruptes. I ens ha permès somiar als socis i simpatitzants d’equips modestos, de Tercera o de Primera Catalana com el FC Andorra.

Entitats alienes als drets de televisió i on els patrocinadors, quan n’hi ha, no són grans multinacionals sinó el Frankfurt Els Amics, la Ferreteria Cargol Fluix o la Pensió Conxita. Tot i que el campionat es podria dir perfectament la Lliga Ikea perquè, sovint, per trobar els camps et cal un plànol de Mordor, ja que l’estadi municipal acostuma a estar situat a la fila JK, columna 67Z, prestatge Σ, lluny de l’abast del Google Maps i fins i tot dels nadius de la població que han batejat el recinte com ‘la quinta forca’ o ‘allà on nostre senyor va perdre el gorro’, o les sabates o les espardenyes, segons el lloc.

Les vitrines d’aquests clubs modestos es nodreixen gairebé sempre de trofeus aconseguits en partits de pretemporada com el quadrangular dels Raiers, el campionat de la Xicoia i el 3x1 Memorial Baldiri Matafluga. Fa anys l’Andorra va aconseguir una Copa Catalunya en la final contra l’Espanyol.

Ha passat tant temps que ara deu estar guardada en una capsa coberta de pols i amb una etiqueta on hi posa: propietat del professor Indiana Jones. El d'‘A la recerca de l’arca perduda’ com el futbol i l’esport modest busca un lloc al sol. Es tan difícil que ocupi grans espais informatius com veure un local de kebab que no faci cantonada. Sembla que no hi sigui, que passi desapercebut però no per a tothom.

La SGAE reclama 1.700 euros al Peña Sport, un modest equip navarrès, per emetre el seu propi himne. A aquest pas, en el proper partit que vengui números per al sorteig d’un pernil a la mitja part em caurà una denúncia de l’Associació de Xarcuteria Fina per competència deslleial. I no em salvarà ni el milionari tailandès que presideix el Leicester.

stats