Les llistes
Corredisses, reunions, plataformes, pactes antinatura, missatges de WhatsApp i trucades precedeixen la presentació de les candidatures de les eleccions comunals
La formació d’una llista electoral a Andorra és una de les situacions més estressants en la vida d’una persona juntament amb una mudança, passar el control de seguretat d’un aeroport i un divorci.
El cos dels polítics està en una tensió permanent només comparable a la del futbolista que espera el xiulet de l’àrbitre per xutar un penal decisiu a la final del Mundial. L’elasticitat del nervi òptic del candidat s’allarga fins a límits insospitats en el seu anhel per controlar que no s’acosti cap rival pel costat i el descavalqui. N’hi ha que, fins i tot, es sonden per no haver d’anar al lavabo per por de perdre el seu lloc de privilegi com a conseller de festes i congressos, i que compten amb l’ajut de còmplices que els subministren barretes de cereals, begudes isotòniques i cafès en una tassa d’esmorzar que porta inscrita una cita de Paulo Coelho.
Estan preparats per guanyar una prova de recompensa a ‘Supervivientes’, per mirar amb ulls d’hipnotitzador els membres del comitè de candidatures, per resistir com un anacoreta del Caucas i per justificar que són d’esquerres perquè de joves escoltaven els Quilapayún i de dretes perquè alguns matins escolten Jiménez Losantos a esRadio.
El que calgui per estar entre els escollits, fins i tot aportant valoracions d’aptituds a Linkedin que ni tan sols sabien que tenien. I tot entre negociacions dignes d’un temporal de llevant, discussions que se senten des de l’Estació espacial internacional, i plantejaments que sovint provoquen més calfreds que la saga ‘Friday the 13th’ al complet per generar un procés tan lent com un McLaren. Els dies previs a la presentació de les llistes passen entre corredisses, reunions, plataformes, pactes antinatura, missatges de WhatsApp i trucades. No és la calma abans de la tempesta com a la cançó de The Bats. És el caos.
