La gorra atlètica

En la galeria de noves cares 2019 del gimnàs hi ha els o les que en porten i cada dia són més

El gener és el pitjor mes per anar al gimnàs. El meu espai d'exercici s'omple de cares noves que busquen complir propòsits del nou any. Adolescents maleducats que converteixen les meves matinades en cançons de Cannibal Corpse; matrimonis d'una certa edat hiperventilats després d'una sessió d'alguna cosa amb un nom en anglès; personatges extraviats en xoc, vagant per la sala afectats per la hiperestimulació d'una bicicleta amb la qual han pujat, de manera virtual, tots els cims del Tour; gent que salta com si un torturador vietnamita els apliqués descàrregues elèctriques al coll, i noies que veneren l'entrenador personal com els pigmeus cambodjans al coronel Kurtz a 'Apocalypse Now'.

Haig de fer cua per a una màquina o em puc quedar sense armariet al vestidor. Però hi ha dues coses bones al voltant d'aquest fenomen: el primer, que al febrer ja no queda ningú i tot torna a la normalitat; el segon, que descobreixo personatges fascinants que amenitzen les meves rutines esportives. En la galeria de noves cares 2019 del gimnàs hi ha els o les que porten gorra. Em pensava que era una nova moda però navegant per Internet veig que ja hi ha un fil del 2010 a Forocoches. No és precisament la font en la qual buscar un intercanvi d'idees assenyat, sobretot ara que s'han posat a debatre sobre sociologia electoral.

En altres pàgines web també fan esment a les gorres al gimnàs. Un internauta diu que baixa la visera, es posa els auriculars per centrar-se en el què està fent. Com els aclucalls dels cavalls. Un altre explica que li conté la suor. No sé què em passaria a mi que suo com Ted Striker als comandaments de l'avió a 'Aterriza como puedas'. I una noia assegura que la porta perquè així no li cal pentinar-se quan surt de casa i que ja ho fa després de la dutxa. També hi deu haver el que va amb gorra perquè és calb, al que l’enlluernen els llums de la sala o el que vol tapar unes entrades al cabell que ja són abonaments de temporada. Perquè d’arguments n’hi ha tants com vulguis però a mi això de la gorra se’m fa tan estrany com la manta amb mitjons integrats del Lidl.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF