El meu espia

Gràcies a testimonis com el d’Edward Snowden, en una entrevista a la Sexta, la sospita s’ha convertit en certesa: els estats i les grans empreses que dominen Internet estan al corrent de tot el que fem i governs com el de l’Estat espanyol utilitzen l’espionatge massiu

La vida dels espies nord-americans que han d’investigar els WhatsApps i les piulades a l’Estat espanyol ha de ser molt dura entre les oracions subordinades adjectives especificatives de Rajoy, els estranys noms dels fills dels jugadors del Barça que semblen missatges en clau i aquesta gent que s’ha marcat com objectius a la vida escriure un llibre, plantar un arbre i robar a casa de José Luis Moreno. Jo, des d’Andorra, tampoc els hi poso fàcil, perquè que m’espien és una cosa tan evident com quan Ricky Martin va sortir de l’armari.

Per tant ja saben que m’és molt difícil dur a terme la conciliació laboral, cosa només a l’abast de Rita Barberà que ha anat dos dies al Senat en dos mesos i ha cobrat 9.000 euros. També deuen estar al corrent que no m’agraden gens les coses amb un to apocalíptic perquè ja en tinc prou en intentar arribar a final de mes i que, me’n vaig a dormir d’hora perquè entenc que l’agent que m’espia també deu tenir son. Això sí, l’ha d’intrigar i inquietar el perquè necessito tantes alarmes per despertar-me i el meu sarcasme.

No m’estranya que els serveis secrets dels Estats Units hagin demanat una màquina per desxifrar-lo (https://www.washingtonpost.com/news/the-fix/wp/2014/06/03/the-secret-service-wants-software-that-detects-social-media-sarcasm-yeah-sure-it-will-work/). Abans, però, tenen una altra prioritat: necessiten saber com es desbloqueja un iPhone 5c per accedir al contingut del d’un terrorista que va atacar un centre de dia a San Bernardino (Califòrnia) amb el balanç de 14 persones mortes. Els iPhone estan dissenyats per esborrar automàticament el seu contingut després de 10 intents fallats de posar la contrasenya.

De tota manera, l’FBI, la TIA de Mortadel·lo i Filemó, i l’inspector Clouseau poden recuperar la memòria de part del telèfon gràcies a una aplicació d’emmagatzematge inesborrable que té i que és coneguda com a ‘Effaceable Storage’. Els hi permet tenir accés a tota la informació que desitgin sense introduir cap contrasenya en el dispositiu mòbil. Ja ho he explicat a les xarxes socials i per telèfon.
Sospito, però, que el meu agent de capçalera després d’uns mesos de seguir les meves converses ha hagut d’agafar la baixa per depressió. O per frustració o per no entendre el meu sarcasme. Segur que no ha plegat per un sentiment d’impotència. Perquè la impotència és saber per on et regatejarà Messi i no poder fer res per evitar-ho.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF