Opinió 08/03/2016

El desconfiat

Hi ha fets de la vida quotidiana que són prou reveladors al marge del debat per saber si t’hi tornes amb els anys o ho ets per naturalesa

i
Bru Noya
2 min

Desconfio de tot allò que ens resulta fàcil, que no costa diners i que no comporta temps. Dels llocs buits. Prefereixo entrar a un restaurant que esta ple com un ou i en què hauré de fer una hora de cua abans que anar al del costat que està buit.

Desconfio dels aparcaments fàcils. Quan en trobo un que no és zona verda, ni blava i que és gratuït, em quedo una estona al costat del cotxe mirant si hi ha un senyal de càrrega i descàrrega, de limitació horària, de reservat per a minusvàlid, mudança, ambulància o invàlid de guerra (a França). Després d’assegurar-me'n miro enrere mentre m’allunyo tot dubtant. Com el que marxa de casa sense saber si ha apagat el gas o s’ha deixat algun llum encès. Quan rebo una oferta molt bona d’un hotel m’imagino que Norman Bates m’apunyalarà a la dutxa, que a la recepció hi haurà Jack Torrance i que l’establiment es dirà Overlook com el de ‘The shining’.

I sempre em pregunto si et tornes desconfiat amb els anys o ho ets per naturalesa com Jorah Mormont a ‘Joc de trons’ o la gent de muntanya. La desconfiança és qüestionar amb la mirada quan, davant un fruit exòtic, et diuen ‘es menja amb pell’. És dir en veu alta, quan anuncien una nova pel·lícula espanyola, que ‘serà una comèdia o anirà de la guerra civil’. És pensar, quan parlen de la formació d’un govern a Madrid, que ‘en un país on no es posen d’acord els veïns per pagar les despeses de comunitat com poden pactar al Congrés dels Diputats la formació d’un executiu’.

És escoltar que algú et diu, després d’una nit intensa de gresca, que ‘tens una ressaca encantadora de Jägermeister’ o que ‘ho fas molt bé a la cuina’ quan només has intentat pelar unes patates i les has deixat com una xilografia del segle XV. És que et felicitin per un article que a tu no t’agrada perquè creus que t’ha quedat com els escrits més plans de la Viquipèdia, els paisatges més casposos de Danielle Steel, les descripcions més evidents d’un catàleg de viatges i la prosa superficial del blog de Francisco Rivera a l'‘Hola. És, en definitiva, quan et regalen el llibre de Leopoldo Abadía ‘Cómo hacerse mayor sin volverse un gruñón’.

stats