El carro d'Elies

Hi ha homes que arriben a una certa edat i volen disparar els darrers cartutxos anant amb noies molt més joves que ells

L'amor en temps de Netflix és, per alguns, una força tan poderosa que els transforma i arrossega com el carro amb cavalls de foc del profeta Elies. Especialment entre homes que arriben a una certa edat i volen disparar els darrers cartutxos, encara que siguin de fogueig.

Són relacions de Facebook, Instagram, platges paradisíaques amb banda sonora de 'mira que coisa mais linda' i noies de països llunyans o exòtics que provoquen tota mena de comentaris. La Chumina, mare del Chiquetete, tenia una frase rodona que supera totes les de Paulo Coelho i les tasses de Mr. Wonderful juntes: "Es tem més a les males llengües que a la mà d'un botxí". I sobretot si es tracta d'una noia jove: que si porta un vestit de cabaretera, si ha fet servir un martell hidràulic mullat en tinta xina i no un llapis d'ulls de Margaret Astor, o si l'home l'exhibeix igual que Cristiano Ronaldo presumeix del seu darrer Ferrari, sobretot si es tracta del ciutadà espanyol Juan Luis Cebrián.

Gràcies als encants d'una noia romanesa, quaranta anys més jove que ell, ha passat de ser l'Orson Welles empresari periodístic de 'Ciutadà Kane' al Paco Martínez Soria a 'El abuelo tiene un plan'. O cosa que és el mateix: de ser catòlic i apostòlic a casar-se pel ritu ortodox i d'escoltar Charles Mingus a portar una banda de mariachis a la boda perquè cantin allò de 'Cielito lindo', 'Cucurrucucu paloma', i sobretot 'Volver, volver', quan es tracta del tercer casament de Cebrián. És el que tenen aquestes relacions, que igual surts al Financial Times perquè has anat a la cimera econòmica de Davos, que a l'¡Hola! dient que t'has enamorat d'ella, no pel seu físic sinó perquè ha llegit Charles Bukowski.

Explica que ella li va preguntar què n'opinava d'aquest escriptor. Em sona tan fals i estrany com si Cebrián li demanés a la seva flamant esposa si el Piturca era el davanter centre de l'Steaua de Bucarest en aquella maleïda final de la Copa d'Europa a Sevilla contra el Barça el 1986.

A mi que no em preguntin per Bukowski, Piturca, l'Andorra del Piqué o les eleccions. Ni pel casino. Perquè darrere d'una noia de trenta anys més jove que jo, hi pot haver una querella.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF