Opinió 01/05/2018

El bolígraf robat

Hi ha càmeres particulars, domèstiques o públiques a tot arreu i els nostres moviments són filmats contínuament en una conspiració en tota regla perquè un ja no es pot refiar de ningú

i
Bru Noya
2 min

Hem de defensar la jubilació als 65 anys, o abans. Perquè com més tardem més risc hi ha que aparegui un vídeo i ens estronqui la nostra carrera professional o política. Ja no és només robar dos pots de crema en un supermercat Eroski sinó que el ‘gran germà’ és a tot arreu en forma de càmeres fixes o telèfons mòbils.

Les generacions futures hauran d’anar amb compte perquè poden aparèixer gravacions de quan van enganxar un xiclet sota el pupitre a quart d’ESO, van copiar a l’examen de filosofia perquè Plató ho havien estudiat al primer trimestre i els quedava massa lluny o afegint, en el supermercat, una peça de fruita a la bossa quan ja havia estat pesada i enganxada l’etiqueta.

És una conspiració en tota regla perquè un ja no es pot refiar de ningú. Aquell viatge de somni amb els amics a Tailandia es pot convertir en un malson quan algú filtri unes imatges comprant un polo Lacoste d’imitació a Patong. O quan en comptes d’un menú normal al migdia has demanat tres plats i un postre. Però el màxim perill és el d’una boda i no només per acabar dins d’un jacuzzi amb una corbata al cap com Joan Laporta a Itàlia. Les bodes descansen sobre la idea de grandària, però en elles no es produeix una diferència de caràcter quantitatiu, sinó també qualitatiu. La celebració d’una boda no només consisteix a fer el mateix de sempre però en més quantitat.

És un event que transcorre en un plànol paral·lel a la realitat. Es compon de moments que, si es consideren de forma aïllada, resulten estranys, però en el context d’una boda tothom els accepta amb normalitat. Hi ha gent que beu que com si l’endemà s’hagués d’aplicar la llei seca i que menja com si hagués estat un mes amb un cartilla de racionament. És normal que, durant l’àpat, es deixi anar un senglar, algú acabi en calçotets sobretot si el nuvi i la nuvia és del món del rugbi, o que quatre generacions diferents es posin a ballar 'El venao', o que tothom aixequi els braços quan soni reggaeton. Però, a banda de la diversió, cal recordar que de tot això, tan surrealista, en queda una empremta a la xarxa.

I un ja no està ni segur a casa si no has abaixat les persianes o corregut les cortines. Qualsevol veí et pot filmar bevent a galet, pessigant el fuet, obrint un armari de la cuina i que et caiguin tots els túpers al cap, o escarxofat al sofà. Tot això pot arribar a trencar una sòlida reputació forjada a base de pel·lícules de Wes Anderson, novel·les negres i criminals islandeses i sonates clàssiques de Schubert. Fins i tot ja fa cosa endur-se un bolígraf de l’habitació de l’hotel o canviar el teu carret de compra trencat pel que utilitzen al centre comercial per repostar els productes. Les dues coses les he fet recentment i veient que és possible que no em jubili als 65 anys encara tindran de temps de difondre els vídeos.

stats