Opinió 02/06/2017

El becari de Seül

Ja en els seus inicis, Carles Capdevila va demostrar que estava destinat a fer una carrera brillant en el periodisme

i
Bru Noya
2 min

Aquell estiu del 1988 va ser molt intens en l’àmbit esportiu. Hi va haver l’Eurocopa de futbol a Alemanya, la detenció del jugador del FC Barcelona, José Ramón Alexanko, acusat de violació a Holanda, i els Jocs Olímpics de Seül. Un volum de feina considerable només alleugerit perquè, gràcies a la diferència horària amb Corea del Sud, quan arribàvem pel matí a la redacció del carrer Consell de Cent, 425 de Barcelona ja teníem les cròniques del nostre enviat especial.

Com a cap de la secció vaig demanar a un dels subdirectors si podia disposar d’algun becari mentre duressin els Jocs. I va arribar un noi originari de la comarca d’Osona i que tenia un tiet, en Jordi, que ja treballava al diari. No hi va haver massa temps per presentacions, ni per demanar-li sobre els seus estudis, la seva edat -crec que tenia 22 anys- o sobre la seva experiència professional.

Ja se sap que sobre les redaccions penja sempre una espasa de Dàmocles en forma d’hora de tancament de pàgines i l’amenaça constant que el diari sortís una ‘planxa’ i que el lector, en comptes d’assabentar-se de la notícia del dopatge de l’atleta Ben Johnson, llegís a tota plana que ‘allà on el vent us porti l’Avui anirà amb vosaltres’ o que la propera parada del fons d’art del diari serà a Castelló d’Empúries. I en aquest context, més propi de la cabina dels germans Marx que d’una empresa periodística, vas aparèixer tu, Carles. Eres molt espavilat, escrivies ràpid, no t’atabalaves i tenies molt sentit de l’humor. De becari res, ja eres un periodista amb majúscules. Així que amb la mateixa velocitat amb què et vas integrar a la nostra secció, vas anar passant de picar les classificacions i el medaller, a fer breus, a traduir teletips del castellà al català i a signar els teus articles.

No et vaig haver de corregir res, tot just donar-te quatre consells pràctics que ara em donaries tu a mi perquè has estat molt millor que jo. Quan el director em va demanar per la teva feina li vaig dir que tenies molt futur. Un futur que ara s’ha estroncat de la manera més cruel perquè encara tenies moltes coses a fer amb la teva família i sobretot amb la teva dona, l’Eva, que també havia començat amb això del periodisme des de la base i també a l’Avui: tallant i repartint teletips per arribar a triomfar, com tu, en una professió que és molt dura. D’aquell estiu no recordo qui era el director del diari, quantes pàgines teníem a esports, quant cobrava i tinc molt dubtes sobre altres coses, però a tu et tinc molt present per l’empremta que vas deixar.

Quan acabats els Jocs vas marxar a una altra secció et vaig trobar a faltar. Ara et trobaré a faltar per sempre.

stats