La batalla del termòstat

Acaba de començar l’estiu i les oficines d’Andorra ja viuen immerses en la batalla del termòstat. Aquesta peça pot ser una de les armes més letals del món. He vist coses que no creuríeu: termòmetres portats expressament de casa per comprovar la temperatura del despatx, acusacions de tenir un mal metabolisme ("estàs tan gras que has de fotre’t en un iglú per no suar" o “vols hivernar a l’oficina, os bru?"), persones assegudes amb anorac al seu lloc de treball, i crítiques per un suposat totalitarisme frigorífic. Hi ha una pugna pel control del termòstat que sembla un partit de tennis.

En aquest cas, el guanyador és el que té més paciència en aquest Fornite de termòstats. Per la seva culpa s’han produït més caiguts en combat (ja sigui per angines o per derrotes morals) que en la batalla de Trafalgar i s'han fet uns diagnòstics tan incomprensibles com una roda de premsa de Fernando Hierro, perquè el metge diu que tens una faringoamigdalitis eritematosa i sibilàncies disseminades. I que vagis amb compte amb els aires condicionats. Ho diu ell, que té el de la consulta a menys d'un grau d'una nova glaciació i en posició tundra àrtica.

Perquè la vida humana és passar calor a l’hivern a la feina i fred a l’estiu. Però també en botigues, hotels, centre comercials (que tenen l’aire condicionat posat amb les portes obertes de bat a bat), cinemes o transport públic.

Hi entres acalorat i hi surts com una gamba austral dels congelats ‘La Sirena’ i amb cremades per congelació perquè tenen el termòstat en mode glaciació, només apte per a pingüins i esquimals, com Pepe Isbert a 'Historias de la radio' que s’hi disfressava per guanyar 3.000 pessetes de l’època.

Només trobes a faltar l’aire condicionat quan entres al cotxe a ple sol i ha adquirit la temperatura d’algun cràter de Venus o d’un forn en funció pirolítica. Sempre hi ha un passatger que diu: “afluixa l’aire, que està molt fort", o en el seu defecte, "crec que és millor baixar les finestres".

Les postures sobre l’aire condicionat en un cotxe són irreconciliables. En els altres llocs no tens opció. Així, diversos elements malignes porten diversos estius intentant criogenitzar Andorra amb els passatgers del bus, els clients del cinema o els compradors en el supermercat. El problema és que no donem un pas cap a la immortalitat sinó cap al refredat.