Vistes i revistes

Si hi ha alguna cosa que hem d’aprendre en aquesta vida és a esperar: a que ens surtin les dents, el bigoti, a tenir la carrera o a que ens visiti el metge. En aquest cas tenim l’opció de llegir les revistes que hi ha a la sala d’espera. La majoria són del cor i quan hi ha un National Geographic és perquè algun pacient se l’ha deixat. I d’això fa tant temps que els animals que hi surten ja s’han extinguit. La datació amb carboni 14 no precisa l’antiguitat de la publicació ni si va ser adquirida en un quiosc de Pangea, el supercontinent on es van concentrar totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d’anys.

Seria un misteri l’existència d’aquestes publicacions conservades en formol si no fos per un estudi del British Medical Journal fet a Nova Zelanda i que va concloure que els pacients s’emporten a casa les més noves i les que més desapareixen són les del cor. Sortosament me n’han deixat unes quantes i com que el metge triga, tinc temps de fer-ne una anàlisi morfològica i sintàctica.

Les vetllades sempre són "inoblidables", i les reunions socials "extraordinàries". Si la senyora passa dels 50 anys sempre llueix una "esplèndida i serena maduresa" i si es tracta d’Isabel Presyler és "sofisticada i glamurosa". La manera de vestir és "senzilla i natural" si una s’acaba d’aixecar del llit i "original i juvenil" si sembla sortida d’un festival hippy a Woodstock. Sovint les famoses ens ensenyen la seva casa. Si ha quedat com si hagués entrat la Guàrdia Civil buscant urnes del referèndum "és un reflexe de la personalitat original de la seva propietària", si dona la sensació que allà hi viu algú amb síndrome de Diogenes "està plena de records", i si té les parets blanques sense cap decoració "és d’estil minimalista".

Els viatges, encara que siguin a Prats de Lluçanès (Prados del Merluzar, segons la futura toponimia de Soraya Sáenz de Santamaría), són "exòtics, sofisticats i cosmopolites", però si és a l’Àfrica ja passem a "una inoblidable aventura" tot i que estiguin en un hotel de luxe i l’única selva que puguin veure és a l’habitació de l’hotel amb una pel·lícula de Tarzan. Totes les entrevistes són "profundes i sinceres" o "impactants" si "despullen la seva ànima i el seu cor". Totes les paraules són políticament correctes. Així, Ernest de Hannover mai es beu la collita, sinó que "es mostra alegre i desinhibit".

Quasi com jo quan em crida el metge. Abans d’entrar veig dos diaris en una taula. Un titula amb les agressions d’uns ultres a Barcelona i l’altre amb la necessitat que la fira d’Andorra disposi d’un recinte estable. Li dic al metge que ja no només les revistes són antigues. També els diaris. Surt, els agafa i m’ensenya la data: dilluns 30 d’octubre del 2017. És ara. Però les notícies semblen de fa anys.