Opinió 01/01/2019

Viatge sense cobertura

En els trajectes d'unes tres hores en bus això pot arribar a ser especialment dolorós sobretot si la senyora del seient del darrere porta una bona estona parlant pel mòbil

i
Bru Noya
1 min

La cobertura és una mica com l’amor: no saps el que tens fins que la perds. A cops marxa per tabac i tu et quedes allà esperant que torni, com desubicat. En el trajecte d’Andorra a Barcelona amb bus, sovint no hi ha wifi o cobertura en alguns indrets o durant tot el trajecte.

T'has acostumat a llegir The Washington Post des del Parador de Canòlich, a seguir cursos de Harvard des de Soldeu, mantenir-te en contacte amb amics que viuen a Austràlia i fer moixaines als teus nebots canadencs i esbrinar que significa ‘trade off’ i traduir-ho al xinès. Per això et costa assumir que passant al costat de Cabanabona no tinguis ni una ratlleta al mòbil, i que una sola tingui gust de 5G.

En aquests viatges de tres hores, si no hi ha retencions per entrar a Barcelona o per sortir d'Andorra, això és especialment dolorós. I el teu WhatsApp no carrega, el darrer tuit és de fa un quart d’hora i Instagram Stories ha desaparegut i no precisament en combat, paper reservat a Chuck Norris. Al seient de darrere, però, hi ha una senyora que porta mitja hora parlant pel mòbil.

Deixa anar detalls quotidians en aquella conversa interminable, mentre tu deixes anar el dit per la pantalla on el WhatsApp s’ha quedat petrificat com un bosc al desert d’Arizona. L’única explicació que se t’acut és que aquella dona estigui parlant sola i que tu siguis com el personatge de Jim Carrey a ‘El xou de Truman’ però en una farsa orquestrada pel Directbus, i que la seva por a l'aigua sigui la teva a quedar-te sense cobertura.

stats