Opinió 19/01/2016

‘Top manta’ de patates

Una venda clandestina en un aparcament de Ponts aprofitant la tradicional parada per fer un cafè de camí cap a Barcelona

i
Bru Noya
2 min

A Ponts, normalment, parada i fonda. Avui, però, només cafè. Baixo del cotxe i, de manera discreta, se m’acosta un home. Podria ser Shinigami, un recol·lector d’ànimes, un cavaller de l’infern, el quart genet de l’Apocalipsi o, senzillament, algú que vol anar a Castellfollit de Riubregós i em demanarà que el porti.

Em pregunta, però, si vull patates de Fígols. Li dic que no perquè vaig cap a Barcelona i no em puc endur un sac, tot i que les que es cultiven en aquella zona de l’Alt Urgell, ja sigui de les varietats del bufet blanc, bufet negre, kennebec o red pontiac, són de gran qualitat. Les que em proposa han de ser tardanes, que s’acostumen a collir fins a mitjans de gener i són ideals per a estofats i puré.

Fa fred i amb el desig del cafè no li pregunto a quin preu les ven. Sempre pot ampliar el negoci, i més ara que s’ha posat de moda enviar missatges d’amor, d’amistat o altres en una patata. El projecte és idea d’Alex Craig, un nord-americà de 24 anys que va obrir la pàgina web potatoparcel.com. Segons el diari ‘USA Today’ els beneficis que obté amb aquest negoci volten els 9.000 euros mensuals. Cada patata missatgera en costa 8.

M’acomiado del venedor del ‘top manta’ de patates amb la rapidesa d’un dron teledirigit i donant-li les gràcies, sense que m’enviï una maledicció a l’estil: ‘tant de bo hagis de donar de baixa una línia a Movistar!’.

Passo l’estona del cafè preguntant-me on deu guardar les patates, si té un magatzem o una furgoneta, si fa aquesta feina cada dia o només els caps de setmana, si realment les patates o trumfos són de Fígols i Alinyà, si en ven en grans quantitats i, en el cas de les patates amb declaració d’amor o una felicitació inclosa, si es deforma el missatge si mai es grillen. Moltes preguntes. Massa. Perquè durant molts anys a Ponts només n’hi ha hagut una. La de l’home de la Fonda Cadí quan entraves a fer cafè o a dinar anant o tornant d’Andorra: ‘I tu noi, puges o baixes?.

stats