Sobreviure
El setembre entra a mata-degolla per passar comptes dels excessos de l'estiu i és un període díficil amb el repte de tornar a començar
Setembre és un mes amenaçador: veus que s’acosta i ja comences a tremolar. És el Shylock d’‘El mercader de Venècia’ de Shakespeare reclamant la seva lliura de carn, Liam Neeson cridant venjança per rescatar la seva filla a ‘Taken’ o Soraya Saenz de Santamaría amb el cabell curt com la nena d’’Stranger Things’ recordant-nos, que tot i deixar la política, no ha marxat, que encara és aquí, malgrat que el seu pentinat hauria de ser inclòs en una convenció dels drets humans igual que els càntics d'una tuna universitària. Això si que és apologia del terrorisme.
I el setembre ha arribat a mata-degolla, disposat a passar comptes per les cerveses de la guingueta, per estar al sol com un llangardaix, per atipar-te de gelats i llet merengada i per no regar els testos: en el darrer recompte de baixes hi ha els geranis, les margarites, les petúnies i les tagetes, per bé que aquestes van morir però per excés d’aigua.
Perquè com deia aquell anunci ja no pesen els anys sinó els quilos. Per tant m’hauré de comprar una camisa de quadres i uns texans ‘superskinny’ al Bershka sense que després sembli el del mig dels ‘Chichos’ o un col·lega del Torete i el Vaquilla. Però sobretot m’hauré posar les piles i no hiperventilar com un unionista treient llaços grocs i cridant ‘Viva el rey’, que amb dos coprínceps ja en tinc prou encara que, com al Super U, no facin un 50% de descompte amb la segona unitat, que és la de la Seu d’Urgell. Ara arriba el debat d’orientació política amb la data de les eleccions legislatives, i la represa del judici de la Banca Privada d’Andorra en una tardor que serà calenta.
Mentre, he tornat en baixa forma, incapaç de reconèixer un codi Captcha i amb la meva depressió barallant-se amb la meva ansietat com si ajuntessin en un mateix poliesportiu els que fan el boicot a Nike als Estats Units i a Font Vella a Espanya perquè hi ha taps grocs a la seves ampolles. A més, i després de 24 anys, els d’Antena 3 han deixat d’emetre ‘Els Simpson’. Espero que no sigui perquè els personatges són grocs, perquè a aquest pas no ens quedaran ni la Laa-Laa dels Teletubbies ni els Minions. Sembla estrany començar escrivint de Shakespeare i acabar amb pel·lícules i sèries infantils però cada un sobreviu com pot a aquest mes. I als que vindran. Perquè no queda gens clar si vivim o sobrevivim.
