Setge telefònic

Com respondre en pocs dies a enquestes sobre política, assegurances mèdiques, alarmes domèstiques, satisfacció amb el banc i amb el cotxe quan ens pensàvem que ja eren cosa del passat com les pessetes o el fax

Em jugo la teràpia substitutiva que aquesta nit em tornen a trucar per a una enquesta telefònica. Potser sóc l’únic que té telèfon fix al país i que és a casa a una hora raonable per respondre a preguntes polítiques, d’assegurances mèdiques, del sistema de seguretat que he instal·lat al pis, o del grau de satisfacció amb el meu banc o amb el meu cotxe.

Segur que algú dels que telefona ha fet algun curs per correspondència CCC per semblar més robot que humà. D’altres pronuncien el meu nom i el cognom com si fos un anunci de perfum a la televisió. Així els puc contestar: ‘Bru?, c’est moi’.
En un principi, em va costar una mica salvar els paranys que em posaven, sobretot perquè creia que això de les enquestes telefòniques era una cosa del passat com les pessetes, la mili obligatòria, el fax, o com aquelles criatures mitològiques que a les nits passejaven per les ciutats i que es deien serenos. Però com en aquell anunci de cotxes alemanys ‘són entre nosaltres’ i cal estar preparat per afrontar el setge. Ara ja he aconseguit arribar al nivell màxim de guerrer ninja i d’atenció plena per evitar que em marquin cap gol.

No s’ha de caure en l’error de donar massa detalls amb l’alarma que tinc instal·lada, no fos el cas que torni a casa i em trobi els dos pinxos de ‘Pulp Fiction’ prenent cafè a la cuina. Tampoc s’ha de ser massa eloqüent en temes de salut sobretot ara que tenia pensat demanar-li a la Soraya Sáenz de Santamaría que anés a passar en el meu lloc la colonoscòpia que tinc programada pel mes vinent.

Sempre espero que em preguntin si prefereixo la truita de patates amb ceba o sense, la Nutella o la Nocilla, el Cola Cao o el Nesquik i em surten amb la Banca Privada d’Andorra, la ubicació de l’heliport, les pensions de vellesa, si estic cobert en cas de patir una talassèmia, i si estic satisfet amb el tracte rebut per part del meu gestor bancari, sobretot si tinc present que el darrer cop que el meu compte va estar sanejat remunta a l’any 2008 a.d.C. (abans de la crisi).

Que em facin tan sovint una enquesta telefònica és quasi un misteri com el del tren de l’or nazi amagat a Polònia. Ja em podria tocar la loteria, encara que els seus anuncis són tan falsos que ja no hi posen persones de veritat. Gairebé com aquestes que em truquen i semblen robots.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF