Que ve Rajoy!

L’anunci de la visita del president del govern espanyol a Andorra no presagia res de bo

He perdut els nervis perquè em pensava que algú se’m volia colar a la consulta de l’uròleg. M’he deprimit perquè s’han acabat les mandarines i les taronges al súper. El meu dia a dia, i el de la resta de gent, està ple de petits brots de fúria. El motiu és que el nostre cervell està més ben calibrat per recuperar-se de les grans adversitats que no de les petites. Aquesta anomalia s’anomena la 'paradoxa de la regió Beta'. A cops, però, al cervell se’l pot manipular.

Així, l’escriptora i periodista canadenca Naomi Klein ha desenvolupat el que anomena la 'doctrina del xoc'. La història mostra molts exemples de països en els quals les polítiques neoliberals de l’escola d’economia de Chicago amb Friedman, Stigler i Coase al capdavant no haguessin estat acceptades en temps normal, i es van implantar aprofitant la confusió i el desconcert que van provocar en la població esdeveniments traumàtics (dictadures a Xile i Argentina) o catàstrofes naturals (tsunami del sud-est asiàtic o huracà Katrina als Estats Units).

L’anunci de la visita de Rajoy a Andorra no presagia res de bo i té més perill que el doble 'check' blau de WhatsApp. Caldrà veure què haurem de patir després del 8 de gener i què ens encolomen amb la coproducció Demòcrates per Andorra i Partit Popular representat pel seu líder suprem. El pas pel país pot fer que Naomi Klein es dediqui, a partir d’ara, a seqüenciar el genoma del centpeus, la "doctrina del xoc" es convertirà en una bajanada tan gran com un ventall de Locomía i els 'Chicago Boys' hauran de canviar de nom i d’imatge com Richard Kimble a “El fugitiu” perquè potser encetarem una nova doctrina: la del caos.

Ens visita el president del govern d’un país líder. En taxa d’atur juvenil (54,6 %), en risc de pobresa (20,4 %), en atur (24,2 %) i en corrupció (impossible d’encabir en percentatge). I posats a fer, que l’acompanyin el 'petit Nicolás' i el rei. Sabem que és Felip VI, que va arribar al càrrec després de més de 40 anys de preparació i que va prometre moltes coses. Des de llavors no es tenen notícies d’ell. Del sistema polític espanyol, sí. Es continua podrint.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF