Puresa de Panamà
Després de la filtració cal analitzar quin és el lloc del periodisme en aquesta era que és també el tema central del darrer llibre del nord-americà Jonathan Franzen
La difusió dels anomenats ‘papers de Panamà’ reactiva el paper d’una premsa escrita dominada per Internet, són un cop dur a unes institucions financeres internacionals que s’han convertit en uns autèntics regnes de l’opacitat i marca una fita en la col·laboració dels mitjans de comunicació (107 de 76 països). Fets inqüestionables a banda del degoteig de noms, de la legalitat o il·legalitat de les societats ‘off shore’ o de la necessitat de controlar més de prop els paradisos fiscals.
Però sobretot, aquesta filtració ens demostra que vivim en un món sense secrets i que la informació és incontrolable com ja va succeir abans amb la llista Falciani i el seu ‘Swissleaks’, Snowden i els programes altament secrets de l’NSA, i Assange amb el lloc web Wikileaks.
Els 11,5 milions de documents de Panamà ens ofereixen coses curioses com la poca presència, pel moment, de ciutadans o empreses nord-americanes, que la infanta Pilar de Borbó i Putin coincideixen en un mateix bufet d’advocats, l’existència d’Andorra amb l’omnipresent Tita Cervera i la FIFA, la màxima instància d’un futbol mundial representada a Europa per un organisme que es dedica a coses tan transcendentals com controlar les estelades del Camp Nou o fer jugar el Barça amb el segon equipament el partit de quarts de final de la Lliga de Campions contra l’Atlètic de Madrid.
I com sempre acostuma a succeir, la realitat supera la ficció. Perquè ‘Puresa’, la darrera novel·la, i també la més política, de Jonathan Franzen, debat sobre el lloc del periodisme en aquesta era de les filtracions. Hi ha un ‘hacker’ (Andreas Wolf) que opera des de la selva de Bolívia i una parella, que des de Denver (Estats Units), lluita pel paper del periodista per verificar les fonts i per donar forma a la història, més enllà de les xifres i de les dades.
A més del contrast entre aquestes dues maneres de procedir, la pregunta que sorgeix després de la lectura de les més de 600 pàgines de ‘Puresa’ és si la veritat ens pot fer lliures. És la mateixa que es desprèn dels ‘papers de Panamà’.
