Paranormalitat tecnològica

Massa emocions per a un sol dia. Descobrir que sóc incapaç de tornar a plegar un mapa turístic; saber, després de pujar a una atracció marca Acme, que el coiot és més ràpid que el correcamins –quan durant molts anys els dibuixos animats m'havien fet creure el contrari–, i ser incapaç de fer anar un telèfon intel·ligent.

Quatre dies fora d'Andorra em van impulsar, en un sobtat atac de demencial autoconfiança, a demanar prestat un aparell d'última generació per consultar el meu correu electrònic. Ja vaig tenir problemes per posar el codi wi-fi de l'hotel. Que si era una "z" o un número 2, que si la "b" era majúscula o minúscula. Un cop connectat va començar la paranormalitat tecnològica. La meva adreça de correu no m'acceptava la contrasenya, em feia repetir un codi que ballava per assegurar que no fos un robot i em demanava on havia passat la lluna de mel, el número d'afiliat a la CASS i quantes rotondes s'han construït el darrer any a Andorra.

No cal dir que l'experiència, que vaig començar com el tebà Pelòpides llançant-se sobre la falange espartana a la batalla de Leuctres, va acabar amb el correu electrònic bloquejat durant 48 hores. I això que m'havien dit que aquell mòbil era més fàcil que ser l'alumne díscol d'un seminari, tot i que a mi em va resultar tan complicat com detallar les despeses de la campanya electoral de Sarkozy. Fins el punt, que en un record pels ludites, aquells que s'oposaven al progrés i destruïen els primers telers mecànics durant la revolució industrial, vaig estar a punt de submergir-lo en el vàter. La cara de terror del seu propietari em va frenar.

Decididament, estic més a prop de ser un escrivà amb visera, maneguets i paper secant que no pas un geek tecnològic. Continuaré amb el meu vell telèfon mòbil, més passat de moda que 'Soldados de Salamina', però que conservo com si fos el tresor de Sierra Madre malgrat que faci coses estranyes. Aquesta setmana, en un altre moment emotiu, he rebut un SMS del 23 d'agost del 2013 en què un amic que va venir uns dies a casa em donava les gràcies per l'excursió que vam fer al roc de l'Àliga, Nagol i Sant Martí.

Els missatges a les ampolles, els coloms i els senyals de fum són més ràpids. M'hauria inquietat més haver rebut un missatge amb "terra a la vista!" o "confirmació segona vinguda Crist" encara que aquest món de les telecomunicacions és ben curiós. Tant, que l'aplicació WhatsApp s'ha espatllat diverses vegades des que va ser comprada per Facebook i que la fibra òptica s'ha penjat tres cops des que es va anunciar que Andorra Telecom es convertiria en societat anònima unipersonal. Paranormalitat tecnològica.