Opinió 09/10/2018

Mar de Tasmània

Hi ha moltes pel·lícules l'acció de les quals passa en un hotel, aquest lloc on tens una sensació de trànsit, d'estar de pas

i
Bru Noya
2 min

M'agraden les pel·lícules ambientades a hotels i hi penso ara que es commemoren quinze anys de l'estrena de 'Lost in Translation'. Perquè amb la decadència de Bill Murray, amb la seva bata-quimono massa curta per a la seva estatura, ens hi veiem reflectits tots: som tu i jo, Iniesta jugant en un equip del Japó, Tom Selleck a 'Mr. Baseball', Sabina sense veu, o José Coronado fent anuncis de iogurt amb fibres. Tots som Bill perquè ens va ensenyar que l'important no és caure, sinó aterrar.

Ja estic esperant amb delit l'estrena de 'Malos tiempos en el Royale' tot i que darrerament les pel·lícules amb massa estrelles juntes al repartiment m'acaben decepcionant com el Paris Saint-Germain a la Lliga de Campions, o Piqué i Luis Suárez als darrers partits del Barça. Hi ha moltes pel·lícules que passen en hotels. N'hi ha de més tristos que el velatori de Chanquete, de terrorífics com un míting de Vox, de sorprenents com descobrir que Google Plus encara funcionava, altres que són funcionals, alguns de moderns i confortables, i n'he trobat un en el qual també es podria ambientar un film. Es diu Mar de Tasmània i està situat en una població de l'interior de Catalunya, a uns quants quilòmetres de la platja, amb un rierol al davant i una riba que no té res a veure amb la de Garrapata (Califòrnia) on hi corren la Nicole Kidman i les altres dones de la sèrie d'HBO 'Big Little Lies'.

El més bo d'un nom com el de Mar de Tasmània és la seva versatilitat: et serveix per un hotel o un restaurant, per a un programa de ràdio de matinada per a insomnes, com per un vaixell, un bar de carretera o una cançó de Manolo García. Dir que t'has allotjat al Mar de Tasmània ha de tenir un cert glamur i sembla que hagis viatjat a un lloc ben exòtic encara que realment la teva estada t'acabi semblant com la cançó 'Nassau' de David Summers amb els Hombres G sobre un viatge frustat a les Bahames: "Obro un coco i per dins sembla podrit. Que faig aquí? Per què hauré vingut? Estic cremat i els mosquits m'han destrossat".

Al final, al Mar de Tasmània, serà una habitació més en un hotel més. Perquè tots tenen alguna cosa especial, aquesta sensació de trànsit, d'estar de pas, com hi estem tots a la vida.

stats