L’ortografia

A Catalunya i a França es plantegen la renovació del seu ensenyament mentre a Andorra, se celebra un Dictat Nacional on les noies acaparen els premis i les dues primeres són alumnes del sistema educatiu francès

El passat És com Houdini. No importa quants cadenats hi poses. Sempre acaba sortint. Per això, a causa dels meus records escolars, els dictats sempre m’han estat antipàtics, com la germana de Meredith a 'Anatomía de Grey' en els seus dies dolents. No és estrany que la setmana passada somiés en que me’n feien a partir d’una etiqueta de Zara que, a més dels consells de rentat i de la composició de la peça de vestir, incloïa l’informe de l’any 2014 pels accionistes.

Em vaig despertar pensant que al proper Sant Jordi, Amancio Ortega firmaria etiquetes en una paradeta del passeig de Gràcia de Barcelona però em vaig tranquil·litzar quan vaig relacionar el meu malson amb el que vaig llegir abans d’anar a dormir sobre la celebració del novè Dictat Nacional. És una activitat que se celebra amb caràcter anual, reuneix uns 1.300 alumnes de tercer i quart de segona ensenyança dels tres sistemes educatius que hi ha a Andorra (andorrà, francès i espanyol).

Enguany els finalistes s’han enfrontat a textos de l’obra de l’escriptora andorrana Teresa Colom, 'La senyoreta Keaton i altres bèsties'. Les sis guanyadores són noies. L’any passat van ser cinc sobre sis, i les dues primeres de les edicions 2014 i 2015 estudien al sistema francès, cosa que té un mèrit indiscutible si es té en compte que fan tres hores de català a la setmana. Aquest dictat arriba en un moment en què els responsables educatius dels nostres veïns catalans i francesos afirmen que l’ensenyament de l’ortografia necessita una renovació.

A Catalunya, el Departament d’Ensenyament ha presentat un document amb un seguit d’orientacions per als docents després de constatar que un de cada tres alumnes suspèn en expressió escrita. A França, una de les mesures estel·lars de la reforma educativa del govern socialista consisteix en què els alumnes de primària facin un dictat cada dia.

Els mestres, però, han posat el crit al cel pel que consideren una tornada a la concepció clàssica de l’ensenyament: més repetició i menys pràctica. I després hi ha els alumnes. Els aplicats i àvids lectors o aquells pels quals l’ortografia és una cosa tan poc interessant com un concert de Take That sense Robbie Williams i tan complicada com la recerca de l’Estrella de l’Ànima. Perquè, a veure, qui els pot explicar com és que a Madrid Artur Mas és sempre Àrtur i Albert Rivera mai és Àlbert. O perquè dues formacions que porten les paraules 'junts' i 'unitat' en els seus noms no es poden posar d’acord.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF