L’esperit

Es fa difícil desitjar bones festes a Andorra perquè hi ha una sensació generalitzada de pessimisme

Habitació d’un hotel impersonal i fred. Atabalat per la imminent implantació de l’IRPF, l’imprès 345, si la F del número de registre tributari va al començament o al final i el perquè les papallones monarca arriben amb retràs a Mèxic, no m’he donat compte que ja som a Nadal. A més, cada any costa més desitjar bones festes i un bon any nou a Andorra perquè hi un sensació generalitzada de pessimisme.

Per això, hauria de demanar –a corre cuita– a Tim Burton que em digui com decorar l’arbre de Nadal i hauria, també, de fer una excepció i beure més del socialment acceptable, no per celebrar que m’hagi tocat la loteria, sinó per suportar el que ens espera. Impostos, eleccions amb programes electorals que tenen la mateix utilitat que el paper mullat, convenis per evitar la doble imposició que ens collaran molt, un encaix amb Europa on es hi podem deixar bous i esquelles i les retallades socials com l’aspecte que més preocupa als andorrans segons la darrera enquesta del Centre de recerca sociològica (CRES).

A sobre, anem justets de neu i ens trobem amb aquest panorama dies abans que els carbohidrats d’absorció ràpida i el sucre, principals ingredients dels àpats de les festes, agafin el control dels nostres sentiments. Les previsions internacionals anuncien que el preu del cacau arribarà fins els 5.000 dòlars la tona, que hi haurà un referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que entrarà en erupció el volcà finlandès Barbardunga tot provocant emissions sense precedents de gasos de diòxid de sofre, que els 'ciberatacs' destrossaran el comerç electrònic, que Mario Draghi plegarà del Banc Central Europeu i que la Xina devaluarà la seva moneda en un 20%.

Amb totes aquestes expectatives, he decidit marxar uns dies, a un hotel com el d''El Resplandor' amb aquell personatge que interpreta Jack Nicholson, que intenta assassinar la seva família perquè, tot i que encara no li han aplicat l’IRPF, no es pot permetre cap producte del minibar. A més, m’han assignat l’habitació on es va cometre un crim. Cada mitjanit l’esperit de la víctima obre el minibar i crida: "sis euros per un petit toblerone!?. Quin infern és aquest?!". Al segon dia, després d’acostumar-se a la meva presència, ha afegit: "Bones festes!".

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF