Gim Tònic

Quan vas al gimnàs per temporades com les sèries estaria molt bé que sonés un “en capítols anteriors” per recordar-te com s’utilitzen les màquines. La de begudes ja no accepta les monedes de 100 pessetes, no reconeixes ningú i et preguntes si es continuarà portant la roba de color fluorescent però això mai canvia.

Has anunciat durant tants dies que aniries a fer esport que ja tens la mateixa credibilitat que dir que t’estàs treient un títol a Harvard i no t’has mogut d’Aravaca. Fins i tot semblava més fàcil localitzar un membre del Tribunal Constitucional per l'extradició del periodista finlandès Ilja Janitskin, que veure’t a tu amb malles. Judes no era tan traïdor com aquests amics que et diuen que t’afavoreixen les malles i acabes semblant un botifarró d’arròs negre de Burgos mentre que ells van vestits com si anessin a recollir un premi Nobel i tan feliços com Arguiñano quan li surt un ou amb tres rovells. Ells i tots els que van al gimnàs un diumenge, com si no tinguessin un sofà i Netflix a casa.

De fet, si no es rebenta un canonada a l’avinguda doctor Mitjavila d’Andorra la Vella, és el dia que hi pots accedir-hi millor perquè la resta de la setmana són els jocs de l’asfalt entre obres i gent que s’ha posat a refer façanes, totes a l’avinguda Príncep Benlloch i amb circulació alternativa. A cada obra haurien de posar la primera pedra i fer una inauguració sonada com quan tornes al gimnàs després de molt temps i amb un aspecte que obliga la noia de la recepció a buscar-te un entrenador personal, i això que has advertit al cos que no es preveu una glaciació i que pot deixar d'acumular grassa a l'estómac. I et quedes allà tan nerviós com quan vas a passar la ITV i et diuen d’obrir el capó i vius amb la por de posar una altra vegada l'eixugaparabrises en comptes dels intermitents.

L’entrenador personal, que és com un lluç bullit, un ficus, menys expressiu que Bottas i Raikkonen al podi del Gran Premi de Fòrmula 1 de la Xina, diu que et prepararà una taula que imagines serà d’ibèrics mentre que li explica a una noia una cosa del sòl pelvià, tan bé que està el parquet pel terra del gimnàs si estan fent reformes. Finalment, quan et pregunta, si ets allà per definir-te, optes per passar d’ell i de la taula perquè allò no és un monitor, és un inquisidor i el teu millor centre esportiu és el Gim Tònic.

Et fas tres sèries de cinc selfies en el mirall per integrar-te i optes per una màquina. És com una cinta de supermercat però amb gran i sense el cartell de client següent entre les teves cerveses i els tomàquets de la senyora del darrere que s’ha intentat colar i que pagarà, segur, amb monedes de cèntim. Mostres menys entusiasme que Kiko Rivera a ‘Supervivientes’. Potser amb una estona allà et convaliden el judici final encara que tu no hi has anat a fer esport. Has anat a dutxar-te perquè a casa no tens aigua calenta i pensant que hi ha músculs que no es treballen al gimnàs.