Opinió 04/04/2017

Física elèctrica

En alguns països europeus es paga per l’electricitat més del doble que a Andorra però el cas de l’Estat espanyol és molt significatiu, amb augments i factures incomprensibles

i
Bru Noya
2 min

Tant que em va costar aprendre física teòrica per descobrir ara que Einstein, Roemer, Galileu i no recordo qui més estaven equivocats. Hi ha una cosa que pot anar més ràpida que la llum: l’augment del seu preu. Almenys en alguns països com l’Estat espanyol perquè a Andorra les tarifes estan, pel moment, entre les més barates d’Europa. Paguem a 0,133 euros el quilowatt hora quan als veïns del sud els costa 0,309 euros.

A més les seves factures són tan complicades d’entendre com una pel·lícula de l’Albert Serra. Entre potències contractades, consum per hores, tarifa de peatge, impost de les elèctriques i un IVA d’un 21%, l’usuari acaba igual de desconcertat que si entrés al Zara i sonés una cançó de Fito & Fitipaldis. De fet, els cardiòlegs prohibeixen als seus pacients que obrin les cartes de les companyies elèctriques tot i que fer-ho és molt recomanable si es pateix singlot: de l’ensurt se’t treu de cop.

Hi ha gent a la qual li surt més a compte sortir de casa a sopar, a un espectacle i a prendre una copa que quedar-se a casa amb el llum i el televisor encesos. Afortunadament ja ha acabat l’hivern perquè calia engegar radiadors i calefactors per no haver d’adquirir poders criogènics com l’Elsa de ‘Frozen’, que li permetien crear gel i neu del no-res, o postular per fer d’estalactita en algunes escenes de l’altre costat del mur a ‘Joc de trons’. Tot això, mentre confiaven en la paraula de Mariano Rajoy que baixaria el preu de la llum perquè plouria, a trobar alguna companyia subministradora de baix cost o en iniciatives com les de l’Ajuntament de Barcelona, que ha creat l’elèctrica pública més gran de l’Estat espanyol. L’empresa es dedicarà a comprar i vendre energia de fonts renovables i subministrarà a partir de l’estiu del 2018 l’electricitat de la ciutat.

Entre la incompetència i l’estafa ens queda una cosa que puja tant com el preu de la llum i és la pobresa energètica, de la qual no ens escapem tampoc a Andorra, i sort en tenim de Càritas i dels seus voluntaris. Almenys els anys que vaig estudiar física m’han servit per recordar que un tal Arquímedes ja havia predit que la pujada del preu de la llum era directament proporcional a l’augment de sous dels directius de les elèctriques.

stats