Filet d’unicorn

Andorra s'ha omplert de candidats a una trilogia cinematogràfica, una saga literària, una sèrie de dibuixos animats, una comèdia musical i un còmic mensual. Cal elevar a la categoria de mites aquests personatges que omplen d'alegria els nostres dies amb el disseny de rotondes que s'han hagut de desfer, reduir o rebaixar (Margineda o Km0), que expedeixen passaports amb dues dates de caducitat, que programen el FISE World Series el mateix cap de setmana que l'Extreme Barcelona o que promouen obres sense comptar que algun dia plourà i que poden haver-hi inundacions com a la baixada del Molí, davant del nou Estadi Nacional. Menció extraordinària, però, a la col·locació d'un codi QR a la part de darrera d'un bus exprés, una acció que es devia fer amb música de fons de la sèrie 'Benny Hill', amb Mr Bean acostant el seu telèfon mòbil mentre el vehicle feia marxa enrere i els Monty Phyton, a la vorera, celebraven la seva tornada als escenaris.

Ens estan venent coses a preu de filet d'unicorn perquè són tan bons comercials com aquell que va convèncer l'exèrcit japonès perquè comprés cascs per als pilots kamikazes. I aquí ho comprem tot malgrat que el producte final sigui una panga del delta del riu Iemil del Kazakhstan. Tenim un augment alarmant del contraban de tabac, una xifra ridícula de votants a les eleccions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, un caos al centre sociosanitari El Cedre i un cap de Govern, que negant estar en precampanya, inaugura noves instal·lacions a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, assisteix a clústers i dóna suport a projectes com el del telefèric del pic de Carroi.

Estan cuidant els aspectes formals quan el fons fa pena. El preocupant és que pensen que van pel bon camí i ens ho volen fer creure de la mateixa manera que quan Felip VI va a un auditori de Girona amb un cotxe blindat, envoltat de guardaespatlles, i xerra i sopa amb un 5% de la gent que hi ha a la sala, diuen que ha conegut de primera mà la realitat de Catalunya. Perquè Espanya no va bé. Andorra tampoc.

Per més que contractem assessors, directius i executius bancaris espanyols no hem d'oblidar que un país al que cal explicar cada any el protocol de les campanades de cap d'Any no és gaire de fiar. Encara que a Nicolas Sarkozy, detingut provisionalment per un presumpte cas de tràfic d'influències, ja li agradaria ser un excap de l'Estat espanyol. Seria aforat i no hauria de respondre davant la justícia.