Eurocaos

Ens enganyen. El que s’està celebrant aquests dies a França sota el nom de l’Eurocopa de futbol és en realitat una pel·lícula de Santiago Segura. En una competició que mou milions d’euros, han de pintar els terrenys de joc perquè per la televisió es vegin de color verd i no marró, sis samarretes de la selecció suïssa es trenquen en un partit com si estiguessin fetes de paper de fumar, les pilotes es desinflen i cada cop que Kiko Narváez i José Antonio Camacho fan un comentari a Tele 5 sembla que estiguem sentint Antonio Ozores i el seu ‘¡Baracardios que revoca las mendracas por hache o por be!’.

Surrealisme en estat pur. Ens vam apuntar a seguir els partits amb el mateix ímpetu d’una luxosa banda de pop juvenil i hem sortit escaldats com si fóssim la tuna de la facultat de Farmàcia. He hagut de fer més esforços que el bateria de Pablo Alborán en un dels seus concerts per mantenir-me despert durant els partits. I només faltava que els terrenys de joc siguin camps de patates. Qualsevol aficionat francès sap que els camps de Niça, Marsella i Lilla són dels pitjors del campionat. Doncs, arriben els senyors de la UEFA, en prenen possessió com a virrei en territori conquerit, aparten els qui hi treballen tot l’any i imposen un nou tipus de superfície.

Tot això sense tenir en compte les especificitats del lloc. A l’estadi de Marsella, l’amplitud de les tribunes priva l’herba de sol i d’aire. A més el 13 de maig s’hi va fer un concert d’AC/DC i una de les àrees va acabar de color Pantone 448c. Però tot sigui pels diners. Més seleccions que mai (32) -potser només hi falten Andorra i San Marino-, pocs gols, un estrany algoritme que deixa Iniesta fora de l’onze ideal, unes realitzacions de televisió centrades en ensenyar-nos les dones dels jugadors a les graderies, i una competició que se li ha escapat de les mans als de la UEFA. Són tan impresentables que imposen la mateixa multa (150.000 euros) pels greus incidents dels aficionats russos com per l’exhibició d’estelades al Camp Nou a la Lliga de Campions.