Errors, mala fe i negligències

En uns fets com els de París les xarxes socials fan circular les notícies amb molta rapidesa però també contribueixen a la difusió de falsedats i rumors no contrastats tot i que també hi ha governs, com l’espanyol, que faciliten informacions errònies

BRU NOYA
BRU NOYA

Després que la BBC confongués un natzarè de la Germandat de San Gonzalo amb un membre del Ku Klux Klan em fixo més amb el que es difon a la televisió i també amb el que es publica a les xarxes socials, fins al punt que s’ha convertit en la zona zero de la meva fascinació obsessiva.

Tenint una filla estudiant a França, amics a París i havent-me de desplaçar l’endemà de la massacre a aquell país, vaig passar una nit-matinada de divendres a dissabte pendent de les notícies, del Twitter i del Facebook. Ja sigui per mala fe o per error, entre els missatges de solidaritat i les informacions contrastades, apareixien coses com ara una foto de palestins celebrant els atemptats a París quan en realitat era una imatge de l’agència Reuters després de l’anunci de l’alto el foc entre Hamas i Israel l’any 2012. O les múltiples piulades sobre explosions a Bagnolet (París) quan van ser uns petards llançats després d’una boda, les notícies falses sobre els quatre policies morts al Bataclan, l’home decapitat a Lille o les represàlies, amb incendi inclòs, contra un campament d’immigrants al Pas de Calais.

Van sortir muntatges fotogràfics de suposats terroristes, de la capital francesa sense cotxes ni gent als carrers, i de la sala Bataclan durant el concert d’Eagles of Death Metal. I els mitjans de comunicació se’n feien ressò. La cadena de televisió TF1, recollint una piulada, va anunciar la desaparició d’un anomenat ‘oncle Sylvain’ que havia anat buscar la nau espacial de la Verge Maria.

Diversos canals de televisió van reprendre, des del Facebook, un incident en un control de trànsit a l’A61, al departament d’Yvelines. La policia no ho va confirmar però l’únic segur és que no podia ser a l’A61 perquè és l’autopista que es coneix com la dels Dos Mars i uneix Tolosa amb Narbona. Entre Versalles (Yvelines) i Tolosa hi ha 667 quilòmetres. També van ser innombrables les referències a la xarxa i en alguns articles al grup Eagles of Death Metal com una banda satànica. Són molt eclèctics perquè van del ‘hard rock’ al ‘desert rock’ passant pel ‘garage rock’ però no adoren el dimoni, ni participen en aquelarres.

Perquè ja tenim prou riscos a les xarxes socials o en la precipitació dels mitjans de comunicació per informar en unes circumstàncies com les de París la nit de divendres a dissabte. Però l’autèntic perill és quan aquesta negligència ve d’un govern com el de l’Estat espanyol que va donar per morts en els atemptats a dos ciutadans d’aquell país. El ministre d’Exteriors i Cooperació, García-Margallo, aquell que va comparar Catalunya amb una colònia i que va enviar un Estat català a vagar per l’espai, no només no ha reconegut l’error sinó que veu ‘perfectament explicable’ donar per morts a dos vius.

Un d’ells va aparèixer al Facebook per anunciar la seva resurrecció. Mentre, el president del govern espanyol i el seu ministre d’Interior no es posaven d’acord sobre la implicació del país en la guerra anunciada per François Hollande contra l’Estat Islàmic. Decididament, les xarxes socials són més fiables que el govern Rajoy.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF