D’ós a hàmster
Després d’una sortida per passejar i intentar gaudir de la muntanya entre motos, bicicletes i caçadors, la millor opció per estar en forma és tornar a córrer a la cinta del gimnàs
M’he quedat atònit llegint les notícies que per eliminar un tros de torró necessites 45 minuts caminant, 25 corrent o 20 en bicicleta i que tres hores al dia de sofà i televisió poden malmetre la capacitat intel·lectual. Per això, decideixo dedicar el matí de diumenge a passejar per la muntanya.
A la cinta de córrer tinc la sensació de ser un hàmster a la seva roda i les màquines semblen naus espacials o escultures d’Oteiza. A més, la quarta bombolla, després de la immobiliària, la dels cigars electrònics i la de Podem, que és la del ‘fitness’, ha omplert el gimnàs de gent àvida d’arribar al Nadal o al sopar d’empresa amb uns quilos de menys.
Per tant, toca sortir a l’exterior. Encara que tot recordant el personatge d’Emma Vilarasau a l’obra de teatre ‘Agost’:‘sort que no podem endevinar el futur, perquè no ens aixecaríem del llit’. Va ser començar a passejar i haver d’esquivar bicicletes baixant a velocitat terminal, motos de trial executant piruetes que haurien de formar part de la pròxima coreografia de Nacho Duato, i trobar-me amb un grup de caçadors.
Van vestits de camuflatge, amb armilles reflectores, gorres, escopetes i acompanyats per gossos. Assumeixo el paper d’observador de l’OTAN. Arribar a una zona de conflicte i només mirar. Després sempre podré repetir el que deia el protagonista de ‘Blade Runner’: ‘he vist coses que vosaltres no us creuríeu’. Em demanen que m’afanyi a passar perquè no deixi rastres que despistin els gossos.
Se’m gira més feina que a la safata d’emoticones del WhatsApp de Gerard Piqué perquè no sé què volen dir amb això dels rastres. No utilitzo desodorant ‘Aromes de Mofeta’ i la meva colònia no és ‘Eau de Porc Fer número 5’. Potser és que tinc més d’ós que de Bru. Espero que no sigui un obstacle perquè m’acceptin de nou al gimnàs i pugui tornar a semblar un hàmster a la seva roda.
