Diplomàcia cultural
No es pot demanar que una ambaixada sigui atrevida en la programació d’activitats, però sempre acaben projectant les mateixes pel·lícules com 'Los santos inocentes' i 'Soldados de Salamina'
Estava a punt de trucar al 012 i demanar-li a l’Helena Garcia Melero quan arribava el bon temps però no m’ha calgut. Ja el tenim aquí. Perquè fins la setmana passada les úniques notícies de la primavera eren la literària i cultural de l’Ambaixada d’Espanya a Andorra.
El programa està format per quatre pel·lícules, 'Los santos inocentes', 'Soldados de Salamina', 'El perro del hortelano' i 'La colmena', la commemoració del 5è centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús i una lectura del 'Quixot'. Ja sé que és difícil que la representació diplomàtica projecti un film d’Albert Serra, presenti el llibre 'Victus', organitzi una conferència de Josep Cuní sobre ètica i periodisme, projecti el 'making of' del programa de la Sexta 'Banca de Andorra: la tentación vive arriba', o munti una exposició com la que hi ha ara al MACBA perquè ha de ser políticament correcta, però la tria cinematogràfica hauria pogut ser diferent.
Si una cosa caracteritza el cinema espanyol és la gran quantitat de bones adaptacions literàries amb grans directors. La llista és llarguíssima però sempre surten les mateixes. Així, després de tants passis, em temo que els fusells de 'Soldados de Salamina' siguin escombres i la 'milana bonita' de 'Los Santos Inocentes', un voltor. Per això quan l’ambaixador Manuel Montobbio diu que té l’objectiu d’aprofitar els fons fílmics del ministeri d’Exteriors per convertir l’ambaixada en “la casa del cine espanyol” s’ha d’agafar amb una certa cautela.
M’inspira més Ester Fenoll recitant versos de Teresa d’Àvila o fins i tot la lectura del 'Quixot' amb tot el rebombori al voltant de la suposada troballa de les seves restes en un convent de Madrid. Llàstima que no haguessin buscat amb el mateix afany les de Lorca o les dels republicans enterrats en fosses comunes.
