Cants de glòria
Andorra és un país amb tradició de corals, una activitat beneficiosa per a la salut i de plena actualitat gràcies al programa de TV3 'Oh happy day'
Em veig capaç de preparar un gintònic en 2.345.980 senzilles passes, aprendre xinès en dues setmanes, llançar raigs làser amb els ulls i trobar un fruit vermell en un paquet de Kellog's. Tot menys cantar. Ni a la dutxa, ni en un karaoke ni en una boda.
La meva veu, en l'intent d'entonar una melodia, és un caos de sons inconnexos, crits, esgüells de porc i brama de cérvol barrejats amb Montserrat Caballé a l'anunci de la loteria espanyola del Nadal passat. Així que, malgrat l'èxit del programa de TV3 'Oh happy day', de la tradició de cant coral que hi ha a Andorra (Rocafort, Sant Antoni, Sant Miquel, Orfeó Andorrà, Casamanya, International Singers, SAAS qui canta?...) i de les propostes d'algú, que evidentment no m'ha sentit cantar, perquè vagi a assajar amb un grup, no vull provocar una onada d'acufens, tinnitus, perforacions de timpà i altres danys irreversibles a banda d'elevar a la categoria de mites Flos Mariae i The Shaggs.
I això que, segons diversos estudis científics, el cant coral puja l'autoestima individual i de la comunitat, disminueix la sensació d'aïllament, millora la integració social i emocional, estimula la circulació sanguínia, i enforteix els músculs cervicals i els de la laringe. El músic Brian Eno va afirmar que "cantar en una coral és la clau per a una llarga vida", i la revista 'Time' va publicar un reportatge, l'any passat, amb el títol "cantar canvia el teu cervell".
A l'article també s'explicava que reduïa l'estrès i elevava el nivell d'endorfines. Als Estats Units, més de 40 milions de persones formen part d'agrupacions corals. Amb tot això i després de sentir cantar Kiko Rivera, Beyoncé sense playback i Mariah Carey a l'inici de la gira 'The elusive chanteuse show', he pensat en inscriure'm a un curs de cant. He mirat el temari amb lliçons sobre la postura, l'ergonomia, la verticalitat, la propiocepció i la discriminació auditiva.
Sembla complicat però assumible fins que m'he trobat amb les bases anatomofisiològiques de la fonació. Només volia una cosa senzilla, amb quatre conceptes bàsics. Em penso que m'apuntaré a un curs de ganxet, o de xinès.
