Opinió 10/07/2018

Calimero

Portar un casquet de bany et pot convertir en un èmul del popular personatge de dibuixos animats però no et servirà per desxifrar un dels grans enigmes de la humanitat: perquè s'ha de portar a les piscines cobertes i no en la majoria de descobertes

i
Bru Noya
2 min

Deia l'actor William Holden en el paper del guionista Joe Guillis a ‘Sunset Boulevard’ que sempre havia somiat en tenir una piscina. I jo. I qualsevol. Fins i tot el conducator podemita Pablo Iglesias, per banyar-se amb un mojito en una mà i un llibre de Gramsci a l’altra. Tenir una piscina ha estat un somni compartit i aspiracional: quan no la tens, t’imagines fent festes al seu voltant, bevent gintònics estirat sobre un matalasset, vivint dins d’un quadre de David Hockney. Però en no disposar de piscina et veus obligat a anar de nedador itinerant.

Un dia aquí i l’altre allà com Burt Lancaster a ‘El nedador’, una pel·lícula en la qual el protagonista travessa una zona residencial de Connecticut (a través de Bullet Park) saltant de piscina en piscina fins arribar a casa seva. Estava basat en un conte de John Cheever, més amarg que la coloquinta. Però Cheever no va resoldre mai un dels grans enigmes de la humanitat: perquè s’ha de portar casquet de bany en totes les piscines cobertes i en la majoria de descobertes no. També queda el dubte de si els calbs s’han de posar casquet. Podria ser tema per a un ‘Preguntes freqüents’ o un especial de ‘La nit dels ignorants’.

A les piscines descobertes que vaig no s’ha de portar casquet. Així, entre el sol i les tones de clor potser em queda el cabell color pollastre com el de Rakitic o de l’Annie Lennox d’Eurythmics. Però arribarà l’hivern com una amenaça o com si ho anunciés el Ned Stark de ‘Joc de trons’. El ‘winter is coming’ de la Casa Stark amaga tots els horrors que la nit porta des de les regions hiperbòries que s’estenen més enllà del Mur. Evoca el vell advertiment que li feia la formiga a la cigala a la faula d’Isop, o Josep al faraó quan li va explicar el seu somni amb les set vaques grasses i les set esquifides. És el pressentiment que alguna cosa horrorosa ens espera a la cantonada. O a la piscina coberta.

Posar-me amb banyador i amb casquet de bany davant de la gent em converteix en vulnerable. És com si em psicoanalitzés en públic. S’ha de tenir molta confiança en un mateix i en la bondat infinita dels altres per exhibir-se d’aquesta manera. Per això vaig a la piscina coberta a les hores en què no hi ha ningú. Perquè per veure hipopòtams ja està el canal National Geographic, i el Calimero, amb mitja closca d'ou al cap, ja surt als dibuixos animats.

stats