Cables creuats

Instal·lar el descodificador del televisor és una tasca senzilla menys quan un és graponer i es posa nerviós de seguida

Tot el país està canviant amb normalitat els seus descodificadors de televisió d'Andorra Telecom però en un pis de Sant Julià de Lòria un client graponer amenaça el sistema. Em va dir que seria fàcil i he estat tot el dissabte entre cables d'Ethernet, entrades de Lan1, HDMI i trucades al telèfon d'informació 115 en una reedició de 'Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio'.

A la pantalla del televisor apareix constantment el missatge "sembla que el descodificador no està connectat correctament. Revisa les connexions". Hi ha 4.999 clients que han recollit l'aparell i que l'han endollat bé. No hi ha notícies de cap AirTies que hagi sortint volant per una finestra, ni de cap intent d'harakiri amb el mòdem. Soc un negat, i ho sé i se'm poden creuar els cables de seguida quan no me'n surto. No em serveixen els llibres d'autoajuda que m'expliquen teories d'autocontrol i ens indiquen què fer amb les nostres vides, ordenant els nostres calaixos com una Marie Kondo qualsevol.

No em calen paraules japoneses ni el 'mindfulness', que no és cap altra cosa sinó la capacitat de poder fruir d'un bocí de formatge pecorino i d'una copa de vi negre en un pis tercer segona mentre la rentadora del veí i de la seva família nombrosa centrifuga a la cuina, i de comptar amb algú que em recordi si he begut la llet abans d'anar a dormir i que em tapi bé. M'avorreixen aquests gurús, que instal·lats en còmodes butaques em comenten què haig de fer amb les meves sufocants i irrenunciables rutines.

Divendres passat, una prestigiosa psiquiatra va afirmar en una conferència a Andorra la Vella que el problema de la nostra civilització està en què no connectem prou amb el nostre interior. El meu objectiu és més proper: connectar el descodificador.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF