Bufet lliure

Està de moda fer esmorzars de treball sense tenir en compte que hi ha persones, que a determinades hores, desprenen la mateixa energia que un ficus en una oficina i que són tan poc efectives com el davanter francès Olivier Giroud per marcar gols

Si hi ha un concepte oposat a ‘tempesta d’idees’ soc jo esmorzant. Per això cada cop que em convoquen a un esmorzar de treball, tremolo com si sentís la simfonia fantàstica de Berlioz, que amb les seves campanes pronostica l’horror. Perquè ja ho deia el policia Jim Hopper en un episodi d’‘Stranger Things’: “Els matins són per al cafè i la contemplació”.

Així que, a primera hora, davant d’una napolitana i un tallat puc transmetre la mateixa energia que un ficus en una oficina, soc més inexpressiu que Keanu Reeves, i menys efectiu que el davanter francès Olivier Giroud de cara a porteria. Però cada dia s’organitzen més reunions quan encara estic immers en la fase REM. Potser perquè és d’alt càrrec, de ministre, o de president de multinacional sortir a la foto amb un suc de taronja al costat per anunciar coses que semblen importants quan realment són evidents.

Només cal posar en el buscador del senyor Google ‘esmorzar de treball’ i apareixen més de 300.000 resultats. N’organitza fins tot el sector funerari català i els comensals deuen entrar al menjador amb la mateixa esma que si Johnny Cash estigués cantant de fons que havia disparat a un home a Reno només per veure’l morir. Potser l’havia advertit abans, com fan els nutricionistes o els metges, dels perills d’anar per la vida sense haver esmorzat. Això no m’afecta perquè menjo com un hòbbit. Per tant, puc ser molt poc productiu en un esmorzar de treball, entre la feina per anar picant entrepans, xuxos i derivats, i el temps que em cal perquè se’m posin a punt totes les funcions vitals i cognitives.

Ja va advertir Nacho Vigalondo en el seu curtmetratge premiadíssim i nominat als Oscars l’any 2004 ‘7:35 de la mañana’ , que calia malfiar-se de la gent que es mostra molt activa a l’hora del cafè. Sempre estan tramant alguna cosa. I, generalment, no acostuma a ser bona. Pot ser tan perillós un bufet lliure com una barra lliure.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF