Aproximació instrumental

La manca d’aquest sistema impedeix que l’aeroport d’Andorra-La Seu pugui acollir vols regulars i suposa un fre per a la posada en marxa de la instal·lació

No em fa por pujar a un avió. Tinc pànic als aeroports. Asèptics, freds, impersonals, sense ànima. Són instal·lacions per perdre la fe en la humanitat. Passar el control de seguretat, més estricte que el de la boda de Bar Refaeli, hauria de ser un número del Cirque du Soleil, amb les sabates, el cinturó i una safata a les mans i intentant agafar-te els pantalons que et cauen.

Vas caminant per cintes eternes com si haguessis d’arribar a peu a Castelldefels, després de comprovar que t’ha costat més esmorzar en una cafeteria que el bitllet per anar a Gosselies, que no saps on és però que té connotacions exòtiques pel mòdic preu de 48 euros anada i tornada. Amb el que has pagat per un entrepà de pernil ibèric i un suc de taronja has entrat a la llista Forbes i t’has convertit en accionista majoritari d’un equip de futbol de Segona Divisió.

Això si aconsegueixes sobreviure a l’observació de les pantalles d’informació de vols sense patir un esquinç cervical i un despreniment de retina, a constatar, un cop arribat a l’aeroport de la teva ciutat de destinació, que la teva maleta no apareix, i que quan surts i busques el teu nom entre centenars de cartells blancs veus a Matías Prats aguantant-ne un on hi posa ‘permítame que insista’.

A més cal afegir-hi les dues hores i mitja o tres que em calen per anar des d’Andorra als aeroports de Barcelona o de Tolosa en un trajecte que, a cops, es pot fer més llarg que el minut final d’un partit de bàsquet. I així mentre no s’acaba de posar en marxa l’aeroport d’Andorra-La Seu. Sempre hi ha una cosa o una altra que ho frena. Ara és la manca d’un sistema d’aproximació instrumental que ha de permetre aterrar quan les condicions de visibilitat no siguin bones. Asseguren que estarà a punt per a l’any 2016.

Ja tinc aeroport al costat de casa, en format petit i on m’hauria d’estressar menys que en un de gran. Només espero que amb aquesta infraestructura no em passi el mateix que amb aquelles bossetes on hi posa Silica Gel i que van amb les capses de sabates i altres productes. Fins que no he sabut perquè servien han hagut de passar uns quants anys.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF