Andorra?

Matinada de dissabte a urgències del principal hospital de Tolosa de Llenguadoc. A uns 180 km d'Andorra. M'agradaria més estar al Festival Migrant'scène o escoltant els OBF Sound System al Dubclub però a l'hipocondríac més gran del món després de Proust i Darwin el tenim estirat en un box.

En unes hores en què la clientela acostuma a presentar-se més feta pols que Super Hans, el pluritoxicòman de la sèrie 'Peep Show' després de deixar el crac, al personal de servei li crida l'atenció que hi hagi un malalt que no s'hagi begut la collita o que s'hagi fumat el magatzem de 100 rastafaris.

Arriba la primera infermera. Parlem i com que no tinc l'accent de François Hollande em pregunta d'on vinc. Andorra? Ui, allà estan molt malament perquè a Espanya hi ha molt atur i molta corrupció. Li explico que amb el segon tema hi ha unes relacions de bon veïnatge amb el fill d'un expresident d'una institució que es diu Generalitat de Catalunya i que amb l'atur anem fent. Però que no som Espanya. Em mira com si jo tingués la clau per saber perquè l'aterratge de la sonda Philae ha estat més seguit a Twitter que la portada d'una revista amb el cul de la Kim Kardashian.

Entra una segona infermera. Em controla la pressió i em treu sang. Andorra? Allà tenen un hospital que no està gens bé. Li dic que és un centre adequat al volum de població, que el personal és molt amable i les habitacions individuals.

El tercer en entrar és el metge. Andorra? Allà parlen una llengua molt minoritària. Li dic que no és com el xinès mandarí però que té molta presència i que és l'idioma oficial del meu país. Sort que no va preguntar res més perquè hauria aconseguit el miracle de Llàtzer: el de fer-me aixecar i caminar. Per sortir d'allà. Perquè a més de la salut, no volia perdre els nervis.