Azaña, falsejat

Després de la dictadura, la dreta ha fet una relectura del llegat del president com a “patriota espanyol”

És ben curiós el cas del polític republicà Manuel Azaña. En pocs anys ha passat de ser la bèstia negra de les dretes espanyoles a ser utilitzat per aquestes mateixes dretes com un referent per defensar les seves posicions. Durant la dictadura franquista, Azaña era per als polítics i per als historiadors del règim l’home que simbolitzava millor la “nefasta” Segona República, les esquerres revolucionàries i, en general, els “rojos”. Fins i tot alguns policies, com Manuel Arrarás, es van permetre de publicar una part dels seus darrers escrits, robats descaradament, per després manipular-los a conveniència i presentar el polític republicà com un cínic. Anys després, ja mort el dictador, van venir les noves interpretacions d’Azaña per part de sectors propers a Aliança Popular i el Partit Popular. Un jove Federico Jiménez Losantos vindicà, ja als anys 80, l’Azaña més assagista, intentant desvincular-lo del polític. Després van ser historiadors propers a la FAES i al pensament de José María Aznar -des de José María Marco fins a César Vidal, passant per Pío Moa-, els que es llançaren a vindicar Manuel Azaña com a “patriota espanyol” a base de descontextualitzar els seus textos i d’explicar mitges veritats sobre la seva actuació. I això sembla que va culminar ahir amb les frases atribuïdes a Azaña que ara han ressonat al Congrés en boca dels polítics dretans Pablo Casado i Santiago Abascal. Una cosa és que Manuel Azaña, des que deixà la presidència del govern del Front Popular per esdevenir cap de l’Estat -el president de la República- pel maig de 1936, modifiqués un xic el seu discurs polític, i una altra de ben diferent és pretendre que Azaña havia deixat de ser un home compromès amb el programa de les esquerres per passar a ser només “un patriota espanyol”.

Azaña havia estat el líder màxim del Front Popular i l’home que representà millor la victòria de les esquerres a les eleccions de febrer de 1936. Si llegim els seus discursos de llavors, tant els de la campanya electoral com els posteriors, durant l’etapa de president del govern -entre febrer i maig de 1936-, comprendrem perfectament per què va ser objecte d’atacs molt durs per part dels principals polítics dretans, de gent com ara José Calvo Sotelo i José María Gil Robles. Azaña fou acusat de “ peligroso revolucionario ”, de fer de “ trabajador de zapa de los comunistas ”, simplement pel fet que, en compliment del programa del Front Popular -força moderat, per cert-, sostenia que el seu govern “ sintiéndolo mucho, lastimaría algunos de los intereses de los poderosos con objeto de poner remedio a los atroces desequilibrios que bloquean el progresso de España ”.

Manuel Azaña, des del maig de 1936, va ser el cap d’estat preocupat per la difícil situació política en què troba el país i que veia una dreta que no acceptava la desfeta electoral i que cridava a no reconèixer el govern de les esquerres. Per això aquest Azaña deia que la política ha d’estar impregnada de “ misericordia, piedad, honradez y honestdad colectiva ”.

Ara bé, aquest Azaña cap d’estat va fer un important advertiment a les formacions polítiques de dretes, que és perfectament aplicable a les dretes d’ara: si organitzen una ofensiva contra la legalitat, representada aleshores pel govern del Front Popular, “ entonces habremos perdido la última coyuntura legal, parlamentaria y republicana de atacar de frente los problemes y resolverlos con justicia ”. És a dir, si les dretes no respectaven la legalitat i no acceptaven el resultat de les eleccions, provocarien una crisi política incontrolable.

Manuel Azaña, des de la presidència de la República, pel juny de 1936 afirmava que España era una “ tierra magnífica echada a perder por sus moradores... donde la pobreza se ha comido hasta la corteza de los árboles ”. Si Abascal i Casado llegissin avui els discursos de l’Azaña de debò, sense manipulacions interessades, hi trobarien una clara denúncia de les injustícies socials i de les actituds dels sectors privilegiats que volien perpetuar-les, i no dubtarien a situar Manuel Azaña dins d’aquesta anti-Espanya que ells volen ressuscitar avui.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF