Publicitat
Publicitat

Micah P. Hinson: L'amor és un enigma

31 anys. Austin, Texas. Músic i poeta. Veu madura, relats poètics i dramàtics. Drogues, presons i vida de rodamón. Es va fer gran massa ràpid però sembla un xaval de 15 anys. Dos pegats de metadona a cada braç. Dos paquets de cigarrets al dia. Dos chihuahues i una dona. Als 5 anys ja emocionava la gent amb la seva música i ara és un dels grans noms del folk mundial.

No el reconec al primer hola : pesa 20 quilos menys i sembla que tingui 10 anys menys que l'última vegada. Som al Razz, falta una hora per al concert, recorrem el backstage obrint i tancant portes i acabem a l'habitació de reanimació. Una llitera, una farmaciola, màscares d'oxigen i cartells de prohibit fumar. S'encén un cigarret i li demano que s'estiri: Si fossis al psiquiatra, per on començaries?

CONTRADICCIONS I PASTILLES . Presons, drogues, infidelitats, mentides, música i trampes. Una infantesa complicada, una adolescència turbulenta i una maduresa que es resisteix a arribar: Visc en plena contradicció: m'esforço per ser bona persona però no m'agrada qui sóc. Apaga el cigarret i n'encén un altre. Sense pressa, moviments pausats i suspesos en l'espai i el temps. Amaga la mà dins una bossa i de dins en fa sortir un pot ple de pastilles. N'agafa 8 i en descarta 4. Per a què són? Per als nervis, ansietat, músculs, ossos i més. Ho diu sense orgull però sense pena. I empassa les pastilles com un professional, sense líquid, una rere l'altra. Quantes al dia? Fa números allargant els dits de la mà i conclou una xifra exacta: 23.

ALCOHOL I METADONA. Salta de l'alegria a la nostàlgia i de la felicitat a la pena en qüestió de segons. Parla amb llibertat: no té secrets. Segueix fumant. Ara encén el tercer de set més que en vindran. Obre una Fanta i m'estranya que no sigui una cervesa. No beus? No; l'alcohol és la droga més perillosa del món: arriba un punt que no ets tu que beus alcohol sinó que l'alcohol et beu a tu, pura addicció. Quant fa que no beus? Tres anys, des que em van imposar el règim de metadona. S'aixeca les dues mànigues de la camisa i m'ensenya els pegats que porta a banda i banda dels braços: Duren 72 hores, cada tres dies me'ls he de canviar. Què et calma la metadona? El dolor: no tinc el disc que connecta la columna vertebral amb el cul, és com tenir un ganivet clavat a l'esquena tota l'estona, tota la vida.

EL TOT I EL RES. Mirada avall. Només coincidim ull contra ull per equivocació. S'obre en canal però esquiva el contacte frontal. ¿Sents dolor a l'escenari? Si tot va bé, no sento res: la música des de l'escenari és l'absència de tot i la totalitat de res. No he de pensar: ni en les paraules, ni en la boca, ni en les mans, ni en l'esquena. ¿És per això que fas música? No. Tampoc és per fer diners, ni per ser popular: és només per la gent: per ser-hi per ells. ¿Com un capellà? Sí. Per cuidar-me de la gent. ¿Què té la música que genera el fenomen fan? La música trasllada emocions sense haver de dir res. Pausa. La teva música és trista. Tu ets feliç? Sí. Hi ha gent sense cames i també hi ha gent cega; jo només tinc un dolor descomunal d'esquena: no puc, ni vull, queixar-me.

NOSTÀLGIA I COCAÏNA. Em parla del seu avi (mort), la seva àvia (boja), la seva cunyada (inquietant), nebots (No me'ls deixen veure): No he tingut una família real des de fa molt temps. ¿I tu en vols una? De moment tinc una dona que és la cosa més impressionant del món. ¿Com vius l'amor? L'amor és un enigma. Pausa, i: Sembla que sigui impossible però és totes dues coses a la vegada: la millor cosa del món i la pitjor cosa del món. ¿Què el fa malbé, l'amor? La nostàlgia. S'ha d'anar amb compte amb la nostàlgia: és com una droga. ¿En prens moltes tu? Totes les que puc. Però he deixat l'heroïna, la cocaïna, l'èxtasi i l'LSD: m'han deixat d'interessar.

VIDA I MORT. ¿I la vida tampoc t'interessa? Ara fa uns anys vaig quedar plegat com un acordió en un accident de trànsit. Vaig tocar la mort i la vaig acceptar. I llavors, em vaig salvar. Què en vas aprendre? Res: no entenc per què m'havia de morir llavors de la mateixa manera que tampoc entenc el puto sentit de la vida.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF