Joan Colomo: "Em moriré aviat"
Arriba tard i corrent. Sempre amb presses. Seu, intraquil. Tot ell es mou. Evita la mirada frontal i troba refugi en la cullereta del cigaló de rom Pujol que beu. Una mica de small talk : no se sap el seu número de telèfon. Tampoc el DNI. No li interessa. ¿Et saps alguna cosa de memòria? Riu i fa que sí: Hi havia un noi que tenia el penis tan llarg tan llarg tan llarg que tenia prepuci, puci i postpuci. Descreua les cames i les torna creuar. Riu: Això ho tinc gravat amb foc.
WHISKY I PORROS. Contra el caos ha desenvolupat un mètode infal·lible: mòbil i claus a la butxaca esquerra; cartera a la dreta; i els porros just a sobre, al compartiment petit i superior. Amb això a lloc, la vida troba ordre. ¿En fumes molts, de porros? Sí, i des de fa molts anys: és la meva medicina. Si no fumo, em poso molt nerviós i no puc dormir. Dorms bé? Fa que no amb el cap: Cada cop pitjor. Ara quan em desperto a les 9 m'he d'esforçar per seguir dormint fins a les 11. Algun altre vici? El whisky: puc beure fins a l'infinit. Ampolles senceres: em desinhibeix.
NÒVIES I ACNÉ. És un paio peculiar, salta a la vista. Pur sentit de l'humor. Fi, molt fi. Serrell cap a la dreta, mala pell: la cara gravada per una adolescència complicada. Marca molt, l'acné? Sí. La meva pell és un drama: sempre ha estat un complex. Per? Sobretot per relacionar-me amb les noies. Fins a quin punt? Mai vaig poder dir a cap que m'agradava. Segueixo: ¿I com et vas declarar a la teva nòvia actual? Encara no ho he fet: va ser ella qui em va conquistar. Jo era un cas perdut: estava convençut que seria solter tota la vida.
'CUORE' I BONO. La música l'ha endurit i li ha tret la vergonya. Però en segueix arrossegant. Estàs incòmode, ara? No: m'agraden les entrevistes; també les proves de so i anar amb furgoneta. Un músic atípic: ve del hardcore i el punk però llegeix el Cuore i flipa amb la Rihanna. També amb la Beyoncé i tota la música comercial. Amb una excepció: odia U2. Què et passa amb el Bono? Un paio que té 150 anys, que porta aquelles ulleres i que va de salvador de les Nacions Unides em desperta la ràbia: el trobo odiós. Fa una pausa i repeteix: El trobo tan odiós que fa que no m'agradi la seva música.
POR I MORT. No s'enfada mai; tampoc crida. Xiuxiueja quan parla i canta que no vol la veritat, que el que vol és ser feliç: la veritat fa mal. Parlem de mentides; i de fama: Per què se't coneix? Sóc tossut. I orgullós. I em queixo -per vici-. De què? Sempre em fa mal tot: sóc exageradament hipocondríac. Vas al metge? No, mai. Et fa por la mort? No: sé que em moriré aviat i no tinc por de la mort; he passat tant pànic, i he pensat tantes vegades que em moria, que he perdut la por a la mort. I si et morissis demà? No em faria pena: he viscut 31 anys brutals, amb això en tinc prou.
DIABLE I ROM. Toca en sales de concerts però també en festes d'aniversaris de nens. No diu mai que no. ¿Vius de la música? Sí. En què te'ls gastes? En cigalons de rom Pujol. Agafa el vas, buit, i el torna a deixar al mateix lloc: Només en això. Fa una pausa i acabem parlant de l'inici: Has fumat abans de venir aquí? No. El que veus ve de sèrie, riu. Tothom té un preu, per quant et vendries? Jo sóc molt barat: de fet, fins i tot em fa cosa cobrar. Vendries la teva ànima al diable? Segurament. Al mateix Bono? Sí. Jo sóc un chaquetero . Si tingués el Bono aquí al davant, li estaria dient: hosti... Sunday, bloody sunday , eh? Quin gran hit .
