27/10/2011

"He de fer testament"

3 min
Corbacho queda estès com un mort, però és més viu que mai.

Com caiguts des d'un cinquè pis. El José queda estès com un mort, però és més viu que una sargantana. ¿Et deixen manar molt aquí a El Terrat? A mi no m'agrada manar. Sona romàntic, utòpic i il·lús -tres coses que sóc molt- però és així. Un artista? Sí. I no m'agrada la part empresarial: a la feina em prenen perhippieperquè compraria flors a totes les dones cada dia. I és veritat: el Corbacho és una d'aquelles persones de qui tothom parla bé. Tens fama de bon paio, però alguna cosa deus tenir, no? Sí: sóc molt mentider. La veritat està mitificada.

Quinqui i mangui. El Corbacho desprèn felicitat, transparència i un punt de canalleria macarra. T'han dit mai que tens pinta de quinqui? Sí. Hi havia una època que no em deixaven entrar a les discoteques. Quinqui... i mangui? També. He fet petits delictes: he robat als rics per als pobres, com Robin Hood. Amb què eres millor robant? Amb els discos a les grans superfícies: AC/DC, Michael Jackson, Village People, sense cap tipus de criteri: arrambava tot el que podia. Encara ho fas ara? Ara m'encanta enganxar-me als cotxes que surten del pàrquing i així no pagar. No serà per calés? No. Simplement perquè m'agrada delinquir una mica. La gent ho hauria de fer més: ens prenen molt el pèl.

Perruques i tangues. El José enllaça respostes amb preguntes que es fa ell mateix i tira milles fins que l'interromps: De seguida et poses tangues i perruques? Riu, fa que sí amb el cap i toca el barret que s'ha tret amb la mà: La veritat és que m'hauria agradat ser dona. Us tinc una enveja particular. Què tenim que no tingueu vosaltres? Parir. I també la intuïció i la subtilesa. I dels homes què t'agrada? La despreocupació i la lleugeresa. En un futur pròxim hi hauria d'haver un híbrid entre el millor dels homes i de les dones: llavors seríem la raça perfecta. Me'l miro rient: No és en la diferència que hi ha la gràcia? Tens raó: de fet, jo estic en contra de la igualtat. Pausa dramàtica i un aclariment: Sempre que no es violin els drets.

Teràpies i platós. És un apassionat. Es deixa la pell en la conversa, la feina, la vida. I ho fa jugant. Et paguen per fer el cabra? En moltes ocasions, sí. De fet, jo hauria de pagar per treballar: he fet molta psicoteràpia als platós de televisió. I a fora? També. Quin és el teu diagnòstic? Que no vull deixar de ser un nen: em resisteixo a créixer. Com eres de petit? Molt emmarat: vaig dormir fins als 4 anys agafat de la mà de la meva mare. Una santa? Ara que tinc un fill, penso que tot el que pugui fer per ella, mai serà prou.

Pregàries i testaments. Som a prop dels núvols, amb Barcelona als peus. El sol pica a la pell i no hi ha sensació de pressa. Després d'un dels pocs silencis que hi ha hagut a la nostra conversa, arriba l'última pregunta. José, tu reses? Sí, però sempre massa tard i a última hora. Creus en Déu? No. Sóc molt creient però no religiós: trobo les religions massa rígides, però m'encanta la imatgeria: les processons, els temples, les mesquites. I testament, n'has fet ja? No. Però fa dies que hi penso. Ho faré en breu. Per què? Perquè vaig acceptant que això s'acaba i hi ha tonteries que he de deixar arreglades.

stats