Misc 13/06/2019

Disseny en Diagonal!

Un festival de disseny al llarg dels 12 Km de la Diagonal acosta els nous artistes al públic

6 min
La instal·lació a la botiga Kave Home en què han participat 21 creatius

BARCELONABarcelona és una de les grans capitals del disseny. Ho és, perquè és inherent a la seva essència, tradició i forma. Hi ho és en el sentit més profund, conceptual i transversal del concepte. Fugint de tòpics, superficialitats i formalitats per vendre la marca Barcelona. Barcelona és disseny, i un grapat de noms, històrics i actuals, ho constaten. Hi ha una nova generació de noms que pugen amb força. Amb nous codis i llenguatges. Amb una nova veu. Amb un gran futur. I tot i que el disseny és omnipresent a Barcelona, la Diagonal s’ha convertit en un eix clau d’aquest fenomen. Botigues, estudis i entitats aposten per donar suport i visibilitzar totes aquestes noves veus.

Aquest dimecres es va inaugurar el festival Disseny en Diagonal, un projecte que durant 10 dies i al llarg dels 12 quilòmetres de la Diagonal acosta el disseny, l’art i la fotografia al ciutadà en el marc de la Barcelona Design Week que organitza el Barcelona Centre de Disseny. La idea és clara i gràfica: empreses, institucions, fundacions, icones arquitectòniques, museus i hotels organitzen alguna activitat relacionada amb el disseny amb l’objectiu de reflexionar-hi, visibilitzar-lo i finalment acostar-lo al públic més general.

Instal·lació de Marta Armengol a la Casa de les Punxes

Alguns dels protagonistes del festival són noms com l’artista Marta Armengol, que sota el concepte 'transicions' ha creat una instal·lació a la terrassa de la Casa de les Punxes; o la dissenyadora de moda Krizia Robustella, que presentarà als jardins de Palau Robert una instal·lació que transmet la seva visió del compromís entre el disseny i la moda; o Marina Capdevila, Marc Pallarès, Júlia Solans, Joana Santamans, Lyona o Monstruo Espagueti, que protagonitzaran una exposició col·lectiva a la botiga Kave Home; o el dissenyador Mathias Hahn, que farà un taller en directe a Nani Marquina; o l’artista Dàlia Adillon, que farà una intervenció en directe a l’Illa Diagonal, o Oscar Medina, que farà una obra d’art gegant a la botiga Be Store. I així fins a 33 activitats creatives que tenen per objectiu acostar el disseny i l’art a tots els artistes de Barcelona.

La instal·lació de l'artista Oscar Medina

Un segell d'identitat

Sens dubte, la Diagonal és el nou epicentre del disseny. Però com deia abans, aquest concepte, lluny de ser una etiqueta, ha acompanyat la ciutat els últims 200 anys i s'ha convertit en un dels seus segells d’identitat. Rebobinem: com va començar la relació entre Barcelona i el disseny?

¿Va ser amb l’obertura de la primera escola de disseny d’Espanya, la Llotja? ¿Va ser amb el pla Cerdà? Una mica de tot. El pla Cerdà va servir per canviar la ciutat, literalment i metafòricament, per deixar enrere les muralles que fins llavors l'havien tancat i obrir-se a pobles com Gràcia o Sarrià, així com a la curiositat. L’Eixample, una quadrícula, oberta i igualitària, va permetre, amb l’ajuda del Modernisme, que la ciutat creixés de manera ordenada, estètica i moderna mentre les famílies més riques creaven edificacions irrepetibles que els turistes avui encara fotografien massa.

Instal·lació d'Emiliana Design al jardí El Til.ler de l'Hotel 10 Casa Mimosa

Les exposicions universals que es van celebrar a Barcelona també van aportar molt (sense Netflix o internet, anar a una exposició universal semblava un pla molt més divertit). Es van crear per a l’ocasió monuments que encara ara són representatius: l'estàtua de Colom, l'Arc de Triomf i el Parc de la Ciutadella a l’Exposició Universal del 1888, i la plaça Espanya i la urbanització de Montjuïc a l’Exposició del 29. Aquests canvis arquitectònics i urbans van donar una nova cara a Barcelona, es va crear una ciutat on podien conviure en harmonia el ciment i la ceràmica, les línies rectes i les corbes, els grisos i els colors, l’absenta i el vi amb porró, el pa amb tomàquet i les tapes; un espai on els creadors i artistes podien atrevir-se a fer coses noves, diferents, úniques, i que estava en transformació contínua.

En aquest clima de transformació, Miguel Milà i Rafa Marquina es van adonar que el disseny també podia ser al pot petit i van convertir-se en els pares del disseny industrial modern a Catalunya i a Espanya. El seu objectiu? Millorar la vida de les persones creant mobles bonics, útils i tan característics que 60 anys després encara els fem servir. En aquest punt, el disseny i Barcelona ja eren un. I això es notava a tot arreu: moviments artístics com la Gauche Divine, restaurants com el Flash Flash o Il Giardinetto, discoteques com el Bocaccio i obertures de més escoles de disseny i arquitectura. A la Llotja s'hi van sumar Elisava, Eina, la Massana o l’ESAB, que van portar més talent per a la ciutat i més persones interessades en l’art i el disseny.

Aquest nou tipus de públic va propiciar que s'obrissin botigues on també es tenien en compte aquests valors, llocs com Vinçon (en pau descansi), Pilma o Santa & Cole, que permetien als barcelonins tenir un tros de la Barcelona del disseny a casa seva. Vinçon va fer una clara aposta pels artistes i cada any la seva bossa la dissenyava un autor diferent. Al marge de crear autèntiques obres d’art als seus aparadors.

L’any 1992 els Jocs van permetre rehabilitar part de la ciutat i van servir també perquè el món descobrís la Barcelona del disseny. El Cobi els saludava i presentava una ciutat plena de creadors i creativitat; d’artistes atrevits i ciutadans amb cultura; una ciutat de bon gust i bon temps; una ciutat olímpica.

En els últims 25 anys Barcelona ha seguit creixent i progressant i ha aparegut una nova generació d’arquitectes, artistes, interioristes i dissenyadors en el sentit més ampli. Creadors que han recollit el testimoni de Milà i Marquina i mantenen molt alt el nivell del disseny industrial a la ciutat. Avui en honor a aquests dos grans dissenyadors de productes, fem un repàs per alguns dels creadors actuals especialitzats en disseny de producte.

  • La Granja Studio. Gabriele Schiavon i Gerard Sanmartí són els cervells d’aquest estudi que es dedica al disseny, en general. S’han especialitzat en no especialitzar-se i fan de tot (mobles, espais, mobiliari o interiorisme). Són senzills però excèntrics i creuen que la rutina mata la creativitat.
  • Marc Morro. La seva passió és dissenyar mobiliari. Els ingredients dels seus productes són la fusta, la simplicitat i la funcionalitat per crear objectes ordinaris i anònims, en el bon sentit. Les cadires són cadires i el tamboret és el millor disseny. Sense pretensions, ni complicacions, però sempre amb objectes d’enorme qualitat.
  • Josep Vila Capdevila. Una de les dues meitats d’Aparentment es defineix com un dissenyador de sensacions, sempre buscant transmetre alguna cosa. Per això no para de provar diferents materials, diferents mobles, i d'experimentar per trobar una nova combinació, una nova sensació.
  • Jordi Canudas. Dissenyador industrial que viu entre Barcelona i Londres. Llums, mobles, objectes, fa de tot i sempre sota la premissa que cada creació és una nova aventura. L’última en què s’ha embarcat és la de crear instal·lacions úniques.
  • Goula/Figuera Studio. Disseny de producte i direcció artística. Per a ells, la suma de la comercialitat i la creativitat és la manera de crear el que anomenen 'beauty business'. Amb llums, tamborets, pedra i fusta volen fer del món un lloc més bonic i, sobretot, més habitable.
  • Coda. Arquitectura, disseny i docència. Creen les seves obres a través d’estructures lleugeres, innovació i la deformació elàstica dels materials, i defensen que el camí a seguir és l’optimització i les simulacions 3D, ja que amb l’eficiència tecnològica hi ha una reducció d’energia.
  • Oriol Gener. Dissenyador industrial i interiorista. Apassionat del disseny, sempre busca fusionar l’estètica i la funcionalitat dels objectes tenint en compte els processos de producció per aconseguir objectes únics, bonics i útils.
  • Xavi Mañosa. Membre d’Apparatu. Combina la ceràmica tradicional i el disseny industrial. Ha injectat innovació i modernitat en un món on tot semblava fet. Assegura que tots els projectes surten de manera natural, amb proves i intuïció.
  • Ramírez i Carrillo. Compaginen Milà i Barcelona. Fan llums i mobles únics (com una taula que també és un tamboret). Tot ho fan des de l’experimentació, amb geometries i buscant tota mena d’aplicacions.
  • David Martí i Claudia Roselló. El 2004 van fundar l’estudi de disseny de producte Causas Externas, reconegut com un dels estudis joves d’aquell moment, cosa que els va permetre treballar amb Luki Huber. D’allà van passar a treballar a Santa & Cole, on van arribar a ser editors de producte.

Curiosos, innovadors, creatius i amb missatge, intenció i reflexió. Tots ells (i molts, molts més) demostren que el disseny i el bon gust ja estan totalment integrats a l’ADN del ciutadà de Barcelona. És tal aquesta conjunció que ara fins i tot tenim el Museu del Disseny de Barcelona, l’espai de la plaça de les Glòries que et permet experimentar la història del disseny en totes les seves formes (disseny de producte, de moda, gràfic, arts decoratives, tèxtils i gràfiques). I aquesta setmana, en viu i directe al llarg de tota la Diagonal.

stats