Misc 10/01/2013

Xavier Sardà: "T'he dit que PROU!"

54 anys. No creu en la felicitat. Lluitador. Ha fet la guerra però ara s'ha calmat: gran defensor de la tranquil·litat. No troba a faltar fer un programa diari però sí que la gent s'emprenyi amb ell. Li agrada la polèmica i la necessita. Inquiet. I conservador. Segons quines preguntes no li agraden i respon el que li dóna la gana. Tampoc li agraden les banderes, ni els titulars. Aquest, segurament tampoc.

i
Bibiana Ballbè
3 min
Sardà capitaneja l'entrevista i pretén posar-hi el punt final cada 10 minuts.

No és fàcil arribar a casa seva: camins a l'alçada d'un ral·li Dakar. Aparco i quedo en xoc: davant meu un Disneyland dalinià emmarcat en un decorat à la Jurassic Park . Impactes a cada pas: vaques i trens; maxigossos, minicavalls; avions, trens, billars, futbolins. Ocells. No dono l'abast. Des del minut 1, ell capitaneja l'entrevista i pretén posar-hi punt final cada 10 minuts. L'últim prou el posa al minut 36: I ara de debò: PROU! No puc més.

PRIMER PROU, MINUT 12. Ganes de jugar. D'aprendre. De controlar. De manar: Com ho fem això? Ric i contesto: Jo pregunto, tu respons? Li sembla bé, però apunta quatre indicacions. L'escolto atenta. D'acord: Què ha de tenir una bona entrevista? Fa un silenci, es trepitja un llavi amb l'altre i diu: No ho sé, no n'he fet mai cap. Pausa llarga. Pregunta directa: Aquest serà el to de la conversa? SÍ! SÍ! SÍ! Diu fort, en to de majúscula. Callo i calla; el miro i em mira; fa una altra pausa i es posa seriós: Va, et contestaré. La clau és escoltar i preguntar per què : tan senzill com això. Ah! I una cosa més: pensar què fer amb cadascú. Què faries amb tu? Jo resulto especialment molest perquè sóc polièdric: sóc el rei de la teleporqueria però em permeto opinar sobre política. Sóc complicat. I ara de veritat, jo crec que ja en tens PROU.

SEGON PROU, MINUT 17. És un privilegiat. L'audiència li ha donat poder: diu tot el pensa i creu tot el que diu. No t'empasses mai res? No. Ho dic -i ho he dit- tot: fins i tot fill de puta al president dels EUA. Això és perquè no t'hi va el sou? Correcte: no depenc de cap director, ni de cap empresa. Seguretat i llibertat en les paraules. Tot i que algunes, maten. M'explica que tot el que fa, ho fa durant una hora: llegir, volar, estudiar. L'amor també? Pausa. I canvi de tracte: Vol dir follar, vostè? Doncs no: no resisteixo tant perquè això no requereix disciplina: és lleure. I dinar? No! Menjar m'avorreix: jo menjo per viure; si no, no menjaria res. Fa una pausa i em llança la pregunta a mi: I vostè? Jo sí, dic: m'agrada el ritual. Ah! Vostè el que fa són cites! Fa una pausa i m'ordena: Això posa-ho, eh? SOBRETOT!! És molt important que HO POSIS! Per captar el moment.

TERCER PROU, MINUT 24. Seguim: Quan fa que no tens una cita, tu? Jo fa 7 anys que estic casat: només tinc cites amb la meva esposa. Has deixat la guerra? Sí. L'he fet durant molts anys i estic preparat per fer-la, però ja no m'interessa. Has fet molt mal? Sí. He sigut molt dolent. I molt poca-solta. I un idiota també: quan portava el ritme de programa diari no podia controlar els meus impulsos sexuals ni emocionals; però ara valoro la tranquil·litat. Et vas casar enamorat? Sí. Què és l'enamorament? Una cosa emprenyadora: és caòtic; és una bogeria: estimar és més important que estar enamorat d'algú. Fa una pausa. Em mira cansat i diu: I ara de veritat: PROU, PROU, PROU; Prou d'una vegada!! Ja tens els 3.000 caràcters! No sabràs com sintetitzar tot això i jo em cagaré en TOT!

QUART PROU, MINUT 36. Diu que és tranquil, però el veig nerviós. Disparo la següent (i última) pregunta. No tinc opció: Sempre és tot a la teva manera? SÍ!!! SÍ!!! SÍII! SEMPRE! Enfila les mans al cel. A tot arreu? SÍ! QUÈ PASSA? Li passa alguna cosa? Me'l miro desconcertada: no sé si em fa por o em fa riure. Finalment, ho dono per acabat, però ell exigeix l'última paraula: Posa tot això, eh? TOOT!! Posa-ho TOT, EH? Les mans al cap de nou i un últim lament de resignació: 3.000 caràcters!! No sabràs com fer-ho. PROU: no puc més.

stats