Publicitat
Publicitat

Amanda Lepore: "El sexe amb mi no és natural"

Icona global. Model. Cantant. Artista. Va néixer home però va desafiar la naturalesa per convertir-se en dona. Hormones, operacions i incomptables retocs: n'ha perdut el compte. És capriciosa i frívola; vulnerable i femenina. Fantasiosa i irreal. I en fa bandera. Viu en un hotel a NY i quan trobi l'home s'hi casarà. Com més la miro, més impossible em sembla. I confesso que en alguns moments sento vertigen.

Arriba poc vestida però impecable: ha tardat 4 hores a arreglar-se. Apareix empolvorada de dalt a baix i deixant rastre de Chanel núm. 5: marcant territori. De prop impressiona: és tan irreal que desconcerta. Dona de cera, pell de porcellana. No parla, xiuxiueja. No es mou, posa. I només m'encara amb el perfil esquerre, el bo. Mirar-la em confon. Tot és plàstic. Cap rastre de vida. Pur Photoshop: la viva estampa de la transformació: Quan vas saber que volies ser dona? Des del minut 1. És més, jo pensava que era una dona abans d'operar-me: volia tenir els cabells llargs, anar amb faldilles i fer-me la manicura. Això era tot.

PITS I PELL. Podria tenir 25 anys; però també 150. Resulta atemporal i immortal: s'ha iconitzat en vida. I s'ha convertit en la musa dels fotògrafs, dissenyadors i artistes més reputats. Se la rifen. Mentrestant, ella parla de talons, vestits i hotels. Vulnerable i superficial. Vius la vida que volies ? Jo no tenia aspiracions: només volia ser una noia bonica, treballar en una botiga de maquillatge i tenir un nòvio. Punt. Em parla sobre l'infern: la incomprensió dels pares, la discriminació dels veïns, la burla dels nens a l'escola. Ho vas patir molt? Sí, era miserable: tant, que vaig deixar l'escola i vaig començar a prendre hormones. Em van créixer pits, la pell es va fer suau i el cap se'm va alienar amb el cos: el paradís. Després, em vaig operar. I llavors? La felicitat. Què trobes a faltar de ser un home? Res. I el millor de ser una dona? La feminitat. I ser recompensada pel simple fet de ser dona: que et portin les maletes. Fa una pausa i conclou: Les dones fan feliç la gent.

SEXE I VERGES. Pestanyes infinites que li camuflen els ulls. Només els puc intuir. Mirada absent. Conversa sincera, directa, crua. Cap rastre de compassió. I a tu, t'agraden els homes o les dones? Els homes. Què t'agrada d'ells? La força, la masculinitat, la protecció. A quin tipus d'homes atraus? Als forts i poderosos. Molt masculins? Sí: massa masculins. Massa? Sí, massa salvatges i dominants: no suporto que em cridin; i tampoc que m'agredeixin. Fa una pausa i intueixo certa submissió en les relacions. Tens nòvio? Alguna cosa similar. És gai? No; encara que a vegades s'ho pensa. Genera confusió el teu canvi de sexe? Crec que si fóssim en una illa deserta ningú es confondria, però la societat ho complica tot. Fa una pausa. Com és el sexe amb tu? És diferent, no és natural: sóc més estreta que les dones que són genèticament dones. I això com se sent? És com tenir sexe amb una verge cada vegada.

DROGUES I ALCOHOL. Bevem aigua: amb gas i sense. Cap rastre d'addiccions: no beu mai (alcohol). Tampoc es droga (algun somnífer). No li agrada perdre el control; ni tampoc caure dels talons on sempre va enfilada. Quan riu, no li veig les dents: té els llavis tan enormes que és impossible. Quants cops t'has operat? Menys dels que la gent es pensa. I això quant és? N'he perdut el compte: però més al cos que a la cara. Et reconeixes? Aquesta és la cara que sempre he volgut tenir. Silenci. És irreal, ho saps? Sí, i m'agrada. Surts mai sense maquillatge? Sí, però tapada: mai surto descoberta del tot. Resulta evident la semblança amb Marilyn Monroe: clara obsessió pel personatge. Capote deia que la Marilyn sempre arribava tard i no portava calés. Tu? Jo sempre porto calés. Pocs, molt pocs. Però en porto.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF