NO HO RESISTIRÉ

Número desconegut trucant des del més enllà

Llegeixo una piulada de l’Albert Loreta (seguiu-lo: és imperatiu) sorprenent:“Quina sensació més agradable quan una persona que fa anys que ha mort apareix al Telegram perquè han reciclat el seu número de mòbil!”. Aclarim, per als que no estiguin ficats en el Procés, que Telegram és un sistema de xat molt encriptat. En Lloreta m’explica la piulada. Es veu que a un amic seu, de sobte, se li va afegir al Telegram el seu avi Ramon. L’alegria va donar pas a l’astorament: feia anys que era mort.

Quan alguna persona analògica traspassa, el seu número de telèfon es queda. La vida humana és infinita i, segons com, amb valor relatiu, però els números de telèfon són finits i per tant valuosíssims. Després de donar-lo de baixa, el telèfon passa una quarantena (30 dies inactiu) i la companyia el pot vendre a un altre usuari. El que passa és que les aplicacions que avui basteixen la vida social no van vinculades a la nostra persona ( sic transit ) sinó al nostre telèfon. Som el nostre número. Si ningú no comunica a aquestes empreses la defunció, quan la telefònica li doni el telèfon del mort a un viu, aquest pot heretar l’accés als contactes del finat. Ser el mort.

No estaba muerto, estaba de parranda. Imaginin que vostès tenen una vida normaleta i compren una línia nova (és per a la feina, carinyo) i, de sobte, es troben que han traspassat un portal i estan ficats en xats amb magnats de Nova York, artistes de Tòquio o amb secretaris d’estat d’una república caribenya. Imaginin que la notícia de la mort de l’anterior usuari no ha arribat a tots els seus internacionals i glamurosos contactes i comencen a parlar-li: “Home, ja has tornat! Ja veig que les vacances per les Maldives t’han provat”, t’escriu el Dictador. “Passa fotos, que es rumoreja que has estat molt ben acompanyat”, t’escriu, ple d’ emojis, el famós torero. Què farien vostès? ¿Trucarien a Ca n’Insta per explicar el malentès o viurien aquesta excitant vida regalada per l’algoritme?

En els seus primers vuit anys d’existència, a Facebook se’ls han mort 30 milions d’usuaris i sembla que l’any 2065 (l’any del nou Estatut) coincidirà la quantitat d’usuaris vius amb la de morts. Tots sabem que aquests serveis són gratuïts i amables perquè volen les nostres dades... com a vius. Què faran quan els seus caríssims servidors siguin ja cementiris virtuals amb més passat que present? ¿Vendran els records com es fa amb les fotos familiars als Encants? ¿O esborraran la memòria digital de generacions senceres?

En una entrevista publicada al New York Times el 23 de gener del 1921, Edison parlava de la seva intenció de crear unes life units, una divisió per investigar si es podia parlar per telèfon amb els morts. “És més fàcil que es comuniquin per ones electromagnètiques que no pas donant cops a una ouija”, va afirmar. Tesla i Marconi també es van interessar per la idea del “telèfon amb el més enllà”. Imaginin si haguessin tingut èxit. Estem surant als llimbs i truquen: “Hola, ¿li interessa la nostra oferta de fibra de franc?” “Fa deu anys que soc mort”. “Potser té algun parent viu a qui li pugui interessar”. “No, gràcies. No torni a trucar”.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF