11/07/2011

Valents, independents, globals

3 min

Fa uns cent seixanta anys llargs, un joveníssim enginyer de Centelles amb idees avançades va veure una màquina de vapor arrossegant uns vagons. Aquell jove, avesat a seguir el ritme de la vida a pas de matxo i de carro, va comprendre que davant d'ell hi passava el futur. Quan sóc davant del Mas Cerdà de Centelles, i penso en la capacitat d'aquell home per avançar-se al futur, en el seu coratge intel·lectual i en el seu compromís social, m'emociono. Ildefons Cerdà feia temps que barrinava solucions per a les absolutament precàries i insalubres condicions de vida dels barcelonins. De fet, la seva reflexió, sorgida de l'utopisme social de l'època (que mai no passarà de moda), anava molt més enllà de la capital del país, i s'emmarcava en una nova manera de comprendre la vida, les relacions humanes, la manera com calia generar riquesa i repartir-la entre el poble que la generava, que tenia l'origen en aquella visió de la màquina de tren de vapor.

Al cap de deu anys que aquell jove enginyer de poble hagués vist passar el futur per davant seu, en Cerdà es feia l'autoencàrrec d'imaginar Barcelona a una escala a la qual ningú no s'havia atrevit mai a pensar. Ho va fer sobre la base d'aquella visió: carrers, edificis, insolació, ventilació, espais productius... tot girava a l'entorn de la combinació de dues idees força: la qualitat de vida de les persones i l'augment de la capacitat productiva gràcies a l'impacte positiu de les noves tècniques representades per la màquina de tren. En Cerdà s'inventà la ciència de l'urbanisme i ens regalà una de les ciutats més magnífiques del món.

Fa més o menys vint-i-cinc anys, el PC començava a treure el cap amb força. I amb el PC una nova manera de comunicar les persones: internet. Internet permetia que la velocitat a la qual passaven les coses, gràcies a una infinita capacitat de comunicació combinada amb la potència de càlcul dels ordinadors, augmentés de manera sobtada i simultània. Internet i les tecnologies associades a la societat de la informació han esdevingut la revolució social que tots coneixem. Malgrat tot, després de vint-i-cinc o trenta anys d'haver vist passar per davant nostre una nova màquina de tren com la que va veure Cerdà en forma de bits, encara no hem estat prou valents, ni prou intel·ligents, per canviar la manera de fer ciutats ni de produir, tenint com a nord la mateixa utopia social del nostre mestre.

La crisi en què el món està immersa té a veure amb la incapacitat dels qui decideixen per comprendre que el tren de vapor dels nostres dies, internet i tot el que en penja, ha de canviar la manera com fem les coses, i també les coses que fem. Només així podrem generar noves oportunitats per generar feina a l'engròs, i només així podrem generar la riquesa necessària per repartir-la entre qui genera les plusvàlues: els treballadors. Internet, les tecnologies de la informació i de la col·laboració (TIC), tan sols seran veritablement revolucionàries si comprenem que a partir d'elles farem ciutats noves. Ciutats en què la fabricació no estarà concentrada en una gran planta productiva sinó que es distribuirà entre diversos espais de producció distribuïda en els quals el veritablement important serà la capacitat intel·lectual per generar sèries diferenciades. Internet trenca el concepte de centralització i trenca el concepte de treball en sèrie. I cal que hi pensem a fons en el camp de la producció per tal d'obrir nous camins a la generació de llocs de treball perdurables. Internet també ha de canviar la manera com fem les ciutats, la manera com produïm i consumim energia, la manera com la compartim, la manera com col·laborem.

Algunes persones continuen somniant a desfer camins antics per tornar-los a fer una mica millor i a veure si així ens en sortim. La bona fe és lloable, però no serveix per a res. No hi ha possibilitat de retorn a les velles formes productives per sortir de l'atur estructural que patim. Analitzem el cas del sector de les filatures, i podrem veure el camí que seguirà tot plegat si no som capaços de pensar gran i fort. Les empreses d'aquest sector que se n'han sortit ho han fet desempallegant-se del tot del llast de les velles maneres. I ho han aconseguit.

El nou món no entén de sectors en crisi, de països en crisi: el nou món treu el vel que cobreix la incapacitat dels que, refugiats en una vella manera de fer, es pensen que resistiran. No hi ha sectors en crisi. Hi ha empreses en crisi. No hi ha civilitzacions en crisi. Hi ha països en crisi que no han sabut aprofitar, encara, les oportunitats que dóna mirar el món amb ulls nous i amb coratge. Catalunya ha de recuperar la mirada del jove Cerdà, ha de ser valenta, independent i global. Només així ens en sortirem.

stats