16/01/2012

El Turó de la Peira i el Japó

3 min

Dues alumnes de segon de batxillerat de la Institució Cultural del CIC de Barcelona acaben de presentar el seu treball de recerca: "El Turó de la Peira autosuficient". L'objectiu del treball de recerca, comenten la Mar i l'Elisabet, era dissenyar un barri energèticament autosuficient a partir d'energies renovables, sense alterar l'estructura bàsica del barri. També volien demostrar que la instal·lació d'energies renovables i de sistemes d'autosuficiència energètica millora la qualitat de vida dels veïns i de les veïnes. El Turó és un dels barris més populars de Barcelona, amb una personalitat molt marcada pel que va ser el creixement convulsiu de la capital del nostre país durant el tercer quart del segle XX. Un barri que ha patit com pocs els efectes de la irresponsabilitat i de la gran necessitat d'aquells anys d'esclat econòmic sense democràcia, pagat en forma d'ensulsiades i de patiment per part de moltes persones innocents. El Turó, tanmateix, és un barri alegre, un barri amb bosc, assolellat i ple de vida. Un barri que fa gust de taller i de botiga, de bar i de sala d'estar. Hi viuen al voltant de 16.500 persones, i la renda familiar hi és més o menys del 60% de la mitjana barcelonina. El consum energètic domèstic del barri és d'uns 24 GWh/any, mentre que el sector terciari, és a dir, els serveis en general, hi consumeixen al voltant de 43 GWh/h. La Mar i l'Elisabet s'enfrontaven a un repte important: fer que aquest barri de Nou Barris produís tota l'energia que consumeix. Les noies han explorat la tecnologia disponible: des de l'eòlica, en format de minieòlica per a les ciutats, passant per l'energia solar i per la cinètica. Han instal·lat, per tant, un parc minieòlic al barri que produeix uns 12.000 kWh/any; han equipat el barri amb una impressionant instal·lació d'energia cinètica, que consisteix a aprofitar l'energia generada pels vianants mentre caminen, que assoleix gairebé 12 GWh/any, molt més del que es necessita per energitzar els fanals del barri. Finalment, han dotat de plaques solars edificis i espais suficients per generar 61 GWh/any. L'únic escull amb què han topat ha estat el de la impossibilitat d'emmagatzemar l'energia produïda pel barri. La normativa vigent no ho permet. Penseu què passarà el dia que els edificis, les illes, els barris, puguin produir i emmagatzemar l'energia que produeixen de manera neta i renovable per consumir-la quan la necessitin, o per vendre-la...

Això ens duu al Japó. S'explica que una marca d'automòbils japonesa estava a punt de fer el primer llançament massiu d'un vehicle totalment elèctric. Les especificacions del vehicle deien que la bateria tant podia ser carregada com podia ser endollada a la xarxa per "cedir" energia no utilitzada. És a dir: un cotxe aturat al pàrquing podia ser endollat a la xarxa de casa i donar-li electricitat durant més de dos dies. De sobte teníem davant nostre el primer model massiu d'emmagatzematge d'energia distribuït del món. Un model equiparable al d'internet per a les dades, però en el camp de l'electricitat. Quan el lobi energètic japonès s'adonà del que això significava, pressionà el govern del país perquè la marca modifiqués les especificacions tècniques del vehicle i en cancel·lés la possibilitat de cessió d'energia. El govern cedí, i el vehicle fou llançat al mercat amb l'especificació capada. Al cap de pocs mesos una onada gegant va ofegar la costa oriental del Japó. El gran cop d'aigua passà per damunt de tot el que trobava amb els efectes que tots coneixem; el més notori, el de posar al límit de l'explosió la planta nuclear de Fukushima. S'explica que al cap de poques hores de l'accident, els directius de la fàbrica d'automòbils reberen una trucada del govern del país perquè recuperessin immediatament l'especificació que permetia que les bateries del vehicle elèctric cedissin energia. El motiu era clar: una bateria podia salvar la vida d'una família si fallava el subministrament energètic procedent de fonts clàssiques durant unes quantes hores o dies.

El treball de l'Elisabet i de la Mar sobre Turó de la Peira i la història japonesa ens ofereixen claror sobre el camí que hem de seguir. L'autosuficiència energètica, associada a la producció i a l'emmagatzematge energètics distribuïts, obre un camí nou a tot al món, i en especial al nostre país. Quan els catalans i les catalanes més joves profetitzen amb els treballs que fan als nostres centres d'ensenyament, i quan societats tan consolidades i greus com la japonesa abjuren dels oligopolis que no poden respondre a les crisis -i sí que ho pot fer una petita bateria endollada a la xarxa de casa-, és que un món nou s'obre davant nostre. Hi ha el camí de la foscor, que és negar la profecia. Hi ha el de la claror, que és assumir-la com a repte nacional i proposar-nos ser els primers a convertir-la en realitat.

stats